divendres, 6 de gener del 2012

LA CARABASSA I EL PEBROT

La carabassa groga fuig corrent del pebrot vermell perquè la barreja de colors no li agrada gens.

La carabassa és dolça, agradable de sabor i potser una mica tímida.

El pebrot , és tot el contrari, fort de gust, a vegades, fins i tot, un xic picant. Sobretot si és emparentat amb el seu familiar petit el bitxo, aleshores pica com un dimoni. A més aquell, color vermell com nas de borratxo és cridaner i agressiu.

Tombada a terra li passen pel cap idees que voleien en el seu pensament anant d’un lloc a l’altre contrari. I si fóssim parella potser els caràcters dels descendents canviarien totalment.
Amb els ulls clucs se li forma una imatge rere l’altra. Primer veu un cos rodanxó i corpulent com el seu però de color vermell molt atrevit, no se’n sap avenir. I si fos a ratlles vermelles i grogues.

 Nooo!!! Semblaria que portes pijama.

Cluca més fort els ulls i immediatament es forma una nova figura.

 Nooo!!! Tampoc vull això pels meus fills. La meva closca carabassa voltada de bonys de color vermell. Tothom pensaria que tinguessin el xarampió.
 I si fos un pebrotet dur de closca i groguenc de color...
 Nooo!!! Per què no? Perquè m’escalivarien i la meva closca de carabassa li costaria coure i quan m’obrissin sortiria tota caldosa i suada. Ecs!!!

Mentre pensava ben arrelada a terra passava el temps i sense donar-se compte s’engreixava i s’engreixava. El pebrot tot espaordit mirava amb terror la grossa carabassa, la molt grossa carabassa, que dia a dia creixia i creixia.

La carabassa estava amoïnada cada dia que passava era més alta, més ampla , més pesada i el pebrot quedava cada dia més petit i escarransit. Finalment va venir el pagès i mirant la carabassa digué:

 Ostres, serà un bon ou d’euga.

Ara sí es va posar contenta: un ou d’euga, aquell animaló alt, esvelt, de pas ràpid que marxava lleuger d’un punt a altre del prat. Sí, això seria la seva descendència.

Malgrat tot un dia va tornar el pagès, la sospesa i escapça el budell que la lligava a terra. Només va poder cridar:

 I l’euga...

MOLTES IL•LUSIONS A LA VIDA TAMPOC ES PODEN COMPLIR.

Text: Miquel Pujol Mur
Fotgrafia: Rosa Planell Grau
Berga, 3 gener 2012

1 comentari:

  1. trobo a faltar una referència al que s'en diu ous d'euga. Estaria bé que hi afegíssis una explicació per als ignorants com jo. (Encara que ho vas explicar verbalment,no ho recordo massa). Per a qui no sap que significa la frase "ou de d'euga", el significat del relat queda extrany.

    ResponElimina