diumenge, 7 d’octubre del 2012

SANT MIQUEL DE LES CANALS, VILADA. BERGUEDÀ SOBIRÀ


La nostra aproximació a la petita església de Sant Miquel va ser des del fons de la riera de la Portella. Vam deixar el cotxe a la cruïlla al costat de la riera (700 m. d’alt. aprox.) i amb tot l’ànim vam seguir la pista forestal fins a Sant Miquel (1000 m. d’alt. aprox.) Segurament hi ha altres camins però tots ells han de vèncer la forta pujada. En arribar al plans la petita esglesiola va semblar com si es volgués protegir sota el brancatge dels arbres que la fan invisible però sabedors de la seva existència vam continuar el nostre peregrinatge fins la seva porta. A pocs metres i enlairada en el cim del proper pujol s’alça la casa de pagès de Canals.
 Es tracta d’un petit edifici romànic del s. XII del municipi de Vilada. Situada dins l’antic comtat de Berga, al terme parroquial de Sant Joan de Vilada i posteriorment integrada en el dominis de la baronia de la Portella.

Probablement no va passar de ser una simple capella rural, ja fora dels límits del castell de Roset. No hi ha cap testimoni documental de la seva existència durant l’època medieval però possiblement fou el centre d’un petit nucli rural força dispers.

Al s. XVIII era una capella de la masia veïna i ni tan sols depenia de Sant Joan de Vilada.
 L’edifici de reduïdes dimensions té forma rectangular amb volta de canó i rematat per un absis semicircular vers llevant.

L’absis d’una amplada no usual és cobert en quart d’esfera i s’obre directament a la nau. Havia una finestra en el centre ara tapiada i s’obri una a migdia.

Al mur de migjorn es troba l’antiga porta actualment tapada. Es tracta d’una porta coberta amb unes gracioses dovelles força estretes  i recolzada damunt uns brancals, alternant-se les pedres  en horitzontal i vertical.

Damunt de l’actual porta vers a ponent hi ha una espitllera en forma de creu llatina. L’espadanya que remata la paret de ponent no és l’original.

L’interior és completament enguixat. De l’altar només queden unes restes, no essent tampoc l’autèntic, però serveix per dipositar algun record familiar. Clavada a la paret una postal de Sant Eudald.  

Per una vegada es podia accedir a l’església només tancada, com ens va dir l’amable persona que treballava en el mas, per impedir que les vaques poguessin entrar.


Un bon matí amb una mica d’esport, una visita a l’església i una bona panoràmica per admirar.   

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada