diumenge, 21 d’octubre del 2012

SANTA EULÀLIA DE BONNER. GÓSOL. BERGUEDA SOBIRÀ

CONTRADES EN SILENCI.

Vam deixar el cotxe aparcat una mica abans d’arribar al Molí d’en Guell i seguiren la pista de terra que ens hi conduí. Dins del nostre ànim caminar és un recurrent habitual. El camí va ser de pujada durant uns tres o quatre quilometres i finalment vam veure dalt del coll els edificis del poble de Bonner.
La panoràmica des de la plaça del poble domina tot la vall del riu de Vall amb els seus penya-segats i gorgs. Arbres i natura pura omplien la nostre visió. La serra d’Ensija amb el cim de la Gallina Pelada s’albirava rere nostre.

Només el soroll d’una serra mecànica en la llunyania trencava el silenci i la solitud dels enrunats i buits edificis. La casa gran amb senyals del seu abandó, rere l’església un pou d’aigua, una segurament muralla i la resta de les cases simplement murs sense teulades ni cap element habitable. Un corb segurament molest per la nostra presència i amb un niu que protegir en els entorns s’exclamava contínuament.  Tot el demés silenci i solitud.

Santa Eulàlia de Bonner, en algun lloc també l’he trobada anomenada com Sant Miquel i Santa Eulàlia de Bonner. És situada dins la històrica vall de Gósol i formava part del terme casteller de Fraumir. Depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell com a sufragània de l’església de Santa Maria del Castell de Gòsol.
Surt esmentada en el s. XI com un dels límits de de l’església o del terme de Tuixén. L’a. 1029 el comte Ermengol II d’Urgell confirmava a Santa Maria de la Seu d’Urgell la possessió de la vil·la de Tuixén, un del límits és l’església de Santa Eulàlia (...de occiduo ad domun sancte Eulalie).

En el s. XIII és documentada com a parròquia (Bochner), concretament l’a. 1293 però en la visita al deganat de Berga del 1312 no s’esmenta com a tal.

Al s. XIV fou possiblement l’església del Castell de Bonner, una de les moltes fortaleses que Sibil·la de Berga permuta amb el rei Jaume II l’a. 1309.

El s. XVIII Santa Eulàlia de Bonner (Bolner) al terme del castell de Fraumir, juntament amb Sant Vicens de Moripol, i Sant Andreu de l’Espà eren sufragànies de la parròquia de Gósol.

L’església és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de mig punt i coronada amb un absis semicircular a llevant. Tant la nau com l’absis foren desproporcionadament sobrealçats, cosa que ha accelerat el seu esfondrament.

L’edifici presentava tres obertures, actualment només resta la de la paret de migjorn amb arc monolític de mig punt. Les dues que corresponien a l’absis com la major part de l’element absidal són desaparegudes.

La porta d’entrada també al mur de migjorn és d’arc de mig punt fet en dovelles petites tot i que els muntants són més grossos.

Al mur de ponent hi ha el campanar d’espadanya de dues obertures i la seva construcció  es de quan van sobrealçar la nau. En aquest mur es veu clarament la línia de la primitiva construcció i el nou i gran afegit.

El què resta de l’interior és enguixat i pintat segons formes neoclàssiques. En la paret occidental hi queden unes bigues i una barana del cor.

La casa gran que forma part del conjunt ostenta gravada en el seu dintell la data de l’a. 1771 segurament quan és va sobrealçar l’església

El camí per arribar-hi forma part de la Ruta dels Bons Homes.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada