En arribar al poble, situat a 1340 m
d’altitud, vam veure en la seva part alta l’església que construïda en la
vessant superior del turó domina les
cases del poble.
Segons l’Informe de Sostenibilitat
de Bellver el nombre d’habitants de Cortàs, segons dades del 2011, són
aproximadament uns 22 habitants que viuen en el marc incomparable de la natura amb una bella panoràmica damunt
la Valltova. Actualment hi ha un grup de
vivendes per gaudir del cap de setmana i vacances.
La parròquia de Cortalz surt
esmentada, al costat de la parròquia d’Éller, a la fi del segle X a l’ACCU. Formava
part del Pagus Ollorbitensis. L’actual
església va ser construïda a la meitat del segle XII.
L’edifici d’un romànic auster és
d’una sola nau amb volta apuntada i planta trapezoïdal per desviació de l’absis
semicircular.
L’absis de parets força gruixudes
per sostenir la volta de canó és mancat de cap mena d’ornamentació. Enmig hi ha
una finestra de doble esqueixada.
Podia haver hagut altre finestra
semblant al frontispici substituïda en tot cas per l’ull de bou. Damunt hi ha
al campanar d’espadanya de dos ulls. La coberta es de lloses de llicorella
A migdia trobem l’antiga porta actualment
paredada, mentre que l’actual, de nova factura, integra el forrellat de la
primitiva. Una llàstima perquè les dovelles antigues formen un arc mol més
artístic que la moderna.
En l’interior hi ha la sagristia, i
dues capelles laterals a banda i banda amb arcs de mig punt i també un cor de
fusta. Aquests cossos van ser afegits en època posterior. Té una petita pica
baptismal amb ornamentació treballada.
Buscant dades del sant, nom
generalment no gaire estès, vaig trobar les següents: Sant Policarp d’Esmirna
fou un escriptor grec cristià del segle II. Va morir com a màrtir essent cremat
viu a l’edat de 86 anys. És autor de diverses epístoles i venerat com a Sant en
tota la cristiandat.
Devoció a Barcelona: Pel fet que el
26 de gener, dia de la seva festivitat, va tenir lloc la victòria a la Batalla
de Montjuic, Sant Policarp va esser tingut com a protector de les tropes
catalanes. Diu la llegenda que havia aparegut sobre la porta de Santa Madrona a
la muralla per encoratjar l’exèrcit català.
També fou venerat contra el mal
d’orelles i l’oli de les llànties del seu altar era tingut com remeier.
Quan oli serà necessari per què
s’escolti el clam dels catalans!!
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 12 novembre 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada