dissabte, 22 de desembre del 2012

SANTA LLÚCIA DE TRAGÓ. PERAMOLA. ALT URGELL

Anàvem com sempre és la nostra dèria, no podem fer-hi més, cercant construccions romàniques a la part baixa de l’Alt Urgell. (Urgell Sobirà).
 
En un pla al costat del cementiri i a uns 500 m. del poble de Tragó de Segre (66 hab. dades 2001) van veure el nostre objectiu l’església de Santa Llúcia de Tragó. Segons notes trobades en diferents escrits l’església es compartida entre Tragó i Nuncarga essent un monument del municipi de Peramola protegit com a bé d’interès cultural. Tragó és situat davant d’Oliana i també de la cua del pantà de Rialb. El lloc formà part fins al segle XV de la Baronia de Peramola.   

Totes les dades diuen és tracta d’una mostra del romànic llombard del segle XI. Malgrat tot les referències històriques són mínimes. A la relació de la dècima del bisbat d’Urgell de 1279, dins el deganat figura l’església de Dragó.
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l’arquitectura d’aquesta època.  

Fins aquí tot sembla molt normal però la nostra sorpresa va ser en arribar a la magnifica capçalera tribulada formada per un absis central i dues absidioles laterals que abracen les cantonades del cos de la nau. El conjunt presenta arcuacions llombardes entre lesenes. Al centre de cada absis hi  ha una finestra de doble esqueixada i ha la façana de ponent n’hi ha un altre similar que conserva vestigis de pintura mural. 

Les parets de la nau ha estat sobrealçades i  és conserven lloses de ràfec de la primitiva coberta.


El campanar d’espadanya d’un sol ull s’alça en el mur de ponent i sembla construït posteriorment. 

La porta d’entrada s’obre en el mur de migdia amb un arc adovellat molt propera a la paret del cementiri i té una placa de ceràmica amb la inscripció de Santa Maria del Pla. Al llarg del temps l’església ha estat sota diferents advocacions com la de Santa Maria però a inici del segle XX n’era titular Nostra Senyora del Roser. 

Havia estat església parròquia i tenia com annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de Nuncarga. Actualment és sufragània de l’església parroquial de Peramola. 

Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 23/11/2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada