dissabte, 1 de desembre del 2012

SORTIDA FRUSTRADA.

NO VAM VOLER LLUITAR CONTRA ELS ELEMENTS

La nostra sortida havia de ser una agradable passejada per conèixer Carcassona. El dia en les nostres contrades no era el més adequat per anar-hi però amb esperit decidit vam pensar: a l’altre costat del túnel segurament la Cerdanya ens rebrà amb un altre oratge. La Cerdanya no va escoltar els nostres desitjos però a la llunyania al cantó francès un raigs de sol auguraven un temps millor. I pensant que la visita a Carcassona feia dies que ens voltava pel pensament vam arriscar-nos. 

I quan els elements es posen en contra que hi podem fer els simples mortals. Primer la pluja que ens acompanyava, després els raigs de sol cada vegada eren més llunyans. Una mica més amunt un cartell a la carretera que ens avisava en francès “verglas”, finalment el nostre ànim va decaure i vam decidir no corre cap perill i tornar per on havíem vingut. Els covards hi ha vegades escriuen la història.

I davallant per la carretera, com sempre amb ganes de trobar alguna cosa per fotografiar i així recordar, ens apareix una torre truncada i el campanar de cadireta d’una església enturonada dalt del poble de La Llaguna (La Llagonne en idioma gal) en la nostra enyorada regió del Capcir.
 

El poble de la Llaguna es troba a 1 660 m d'altitud, en un sector regat pel canal de la Llaguna, derivat de la Tet, i enlairat, dominant una àmplia panoràmica. Té vestigis de les antigues fortificacions de l'antic castell de la Llaguna (castrum de ça Laguna, bastida Raimundi Vitalis de Laguna, 1267).
 

La torre en estat de ruïna és una construcció circular de gruixudes parets. L’aparell fet en pedres grosserament tallades sembla remuntar-se al segle XII. Segurament formava part d’un grup de torres de guaita juntament amb les de Fetges (desapareguda), de la de Quillana (desapareguda) i d’Ovença (també ruïnosa).

L'església parroquial de Sant Vicenç (que substituí l’anterior del 942) fou bastida aprox. el 1200, probablement després de les ràtzies fetes a la Cerdanya per les tropes mercenàries del comte de Foix i del vescomte de Castellbò els anys 1198-99.

La nau romànica, amb un bon aparell de pedra tallada i amb elements de fortificació, subsisteix intacta, però l'absis semicircular fou totalment reconstruït vers el 1740 i substituït per una capçalera quadrada.

La porta d’entrada és de mig arc i en la dovella superior hi ha esculpit un petit escut molt gastat.

El campanar de cadireta de dues obertures és situat a la part N.O.

El sostre de la construcció és cobert amb lloses de llicorella extretes en la mateixa regió

De les peces interessants que conserva l'església destaquem un magnífic Crist, talla policromada romànica, amb la figura de Crist vestida amb una túnica amb mànigues. També elements d'un baldaquí romànic tabular de l’any 1200 i un frontal d'altar de tradició romànica de l’any 1300. 

Aquí va fini la nostra visita al poble de La Llaguna ja què el vent bufava fred i barrejades en el seu aire alguna petita volva de neu dansava davant els nostres ulls.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 11/11/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada