dimarts, 19 de febrer del 2013

RESPOSTA A UNA CARTA DELS REIS


                                                                                  (amb seixanta  anys de retard)
                                  
                                   Benvolguts reis,
                                   Aquesta nit de màgia i de misteri,
                                   desempolsant les lleixes dels records
                                   amb camusa de somnis, l’he trobat,
                                   mig amagat, entre trastos inútils.
                                   És el millor regal que m’heu fet mai,
                                   escenari inefable d’hores tendres,
                                   novell recer d’utòpiques cançons.
                                   M’he assegut al seu davant, devota,
                                   talment altar transmutat escriptori
                                   i, poc a poc, ben temorosa he alçat
                                   la tapa singular de persiana.

                                   Encara veig aquella carta vostra
                                   emplenant gairebé la taula blava.
                                   L’obro amb mans tremoloses i llegeixo
                                   tot allò ocult que només jo pensava
                                   que eren els meus secrets.
                                                                          Amb mots amables
                                   i suau reny m’instàveu a portar-me
                                   bé a l’hora dels àpats i menjar sola;
                                   no tenia mai gana!
                                                                L’escriptori
                                   l’he conservat perenne a la memòria
                                   del paladar com un contrast de gustos.
                       

                                   Per primer cop vaig tastar el massapà
                                   del meu tortell amb gust d’ametlla amarga.
                       
                       
                                                                       Moltes gràcies!
                       
                                                  

                                    Roser Casals 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada