UN MES CON MONTALBANO d’Andrea Camilleri.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.

 

He llegit el llibre “UN MES CON MONTALBANO” d’Andrea Camilleri publicat per “EMC Editores” i i traducció al castellà de Elena de Grau Aznar.

No he de negar que m’agrada la novel·la negra, no ho puc fer, ja què es veu clarament amb el títols de les obres llegides la meva particular inclinació. 

No puc tampoc amagar que m’agraden les obres de Camilleri, la sèrie de Salvo Montalbano i també que he seguit les pel·lícules passades per la televisió.  

En aquesta novel·la segueixes el dia a dia del comissari i el seu entorn com si fossis una part de la seva ombra. El personatges de Fazio, Galluzo, Catarella i l’etern enamorat de les dones, en Mimi; són presents a les fulles de l’obra. 

I tot el singular món de la formosa illa de Sicília, la seva pròpia personalitat i la de la gent que hi viuen.  

En aquesta obra em sembla hi ha parts que en la sèrie televisiva serveixen per completar o completant entre elles algun que altre capítol. 

Andrea Camilleri va néixer l’any 1925 en Porta Empedoche, província d’Agrigento en la mateixa Sicília, per tant ens descriu meravellosament la gent del poble, els vividors, la màfia i l’entorn humà i paisatgístic de l’illa.   

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.