dimarts, 22 d’octubre del 2013

URBANITES AL CAMP


Cordills! Què és això? maleïdes vaques.  –brama amb força.

Mentre intenta treure un peu  de dintre aquella cosa tova i enganxosa que hi havia al mig de la carretera.
 
-          les meves Nike noves en mig d’aquesta pasterada.
-           No volies viure al camp, són coses que passen –deia la dona mig enriolada.
-          Buf!  -esbufega intentant netejar la bamba que porta a la ma

Això li passava tot just saltar del cotxe per anar a treure un d’aquells horribles fils, segons ells, que hi havia al mig de la carretera.

Estava de mal humor aquell dia, doncs aquella nit no havia pogut dormir perquè unes vaques es van posar a pastar prop de la seva finestra i amb el dring,   dring de les esquelles tota la nit el va acompanyar aquella cançoneta.
 
-          Això no hi ha qui ho aguanti, vam comprar  la casa aquí per descansar i ens passem les nits en vetlla i ara aquesta tifarada pudenta
-          Jo ja et vaig aconsellar que la vida a pagès no tot són flors i violes.
-          Demà vaig a l’ajuntament i poso una denuncia  al pagès de les vaques.

L’home està de mal humor, gairebé sempre n’està i ara ho descarrega sobre que té més aprop. La setmana passada las vaques li havien trencat el fil i havien entrat al seu jardí i li havien destrossat les flors i se li havien menjat les cols i l’escarola de l’hortet. Avui aquella pasterada i demà que es diumenge , tocaran les campanes de bon matí, per la missa i ja no podrà adormir-se de nou .

Està pensant abandonar el poble, però aquella caseta li ha costat uns bons calers i no te perquè marxar. Aniré a veure l’alcalde i a veure com s’ha d’arreglar això. Aquesta gent sembla que visquin a la  prehistòria.

El dilluns  va anar a l’ajuntament a exposar la seva queixa, però clar el batlle era el propietari de les vaques i se li’n va riure a la cara, i li va aconsellar que si no li agradava viure a pagès se’n tornes a la ciutat. Que potser vol que portem les vaques a Barcelona? li va dir amb sornegueria.

Que s’ha pensat aquest pagès analfabet i burro, que perquè ha fet quatre duros pot fer el que vol. l’home pensa que d’alguna cosa li a de servir ser director  d’una empresa automobilística, i ja maquina quina en farà. S’empadronarà al poble i a les pròximes eleccions municipals  es presentarà per batlle. Amb els seus coneixements i la seva carrera, segur , segur que surt elegit. la seva dona amb una mica més de seny li aconsella que deixi viure la gent tranquil·la amb els seus costums, però ell tossut segueix amb la seva dèria. Quan vol una cosa es surt amb la seva.

 
Dia d’eleccions, ha fet una campanya dura i forta, no hi ha escatimat diners, fins hi tot ha donat ha comprat uns quants vots i se n’ha assegurat d’altres. Al vespre reconta de vots, està segur de guanyar l’alcaldia. Ha tret uns quants vots, però el propietari de la vacada ha tret una gran majoria, ell només entra de conseller a l’Ajuntament , els altres saben que els tocarà una mica el voraviu, però a part  d’això  poca cosa més podrà fer.

 /08/05/2012/
 
 

2 comentaris:

  1. Encara bo que no va ser elegit alcalde...Per desgràcia encara n'hi ha algun d'aquests colonitzadors de zones rurals. I a mi que el so de les campanes em dona una gran pau!!!
    Petonets camperols, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una llàstima que hi hagi gent així, volen viure a pagès, però els molesten les incomoditats i volen imposar les seves lleis. per desgràcia alguns els hi funciona. Tens raó M. Roser, que el so de les campanes dona pau, com el dringar de les esquelles... o xiu-xiueig dels ocells.
      Petonets muntanyencs

      Elimina