ESCENES 3

Escena 5

Any 2000- 2010

Els joves  sempre pendents  de l’ordinador i el mòbil,  sobretot a finals de la dècada; amb un reguitzell de noms que... a la gent gran ens costa una mica d’entrar-hi: WhatsApp, iPad, Geek, Skype, Viewer. Els nens ja no saben jugar al carrer, estan tot el dia amorrats a les maquinetes que tenen per entretenir-se. A moltes cases hi ha més d’un cotxe, ja no és moda anar a peu; si cal posar-nos en forma, anem al gimnàs o bé a la piscina.

Internet està a l’ordre del dia, No se sap si és bo o si és dolent, sobretot pels que es passen hores i hores enganxats al xat o enviant missatges; graven les bretolades amb els mòbils i ho pengen al Facebook, incomodant i fent bulling als més discrets, amb  imatges vergonyoses que fan patir als qui no segueixen el ritme que porten els més esventats!

El nombre d’aturats puja dia a dia i la gent comença a no poder pagar les hipoteques; els Bancs no tarden en tancar l’aixeta, a part que també comencen a practicar els desnonaments,  enriquint-se  a costa dels que no tenen res. Qui no té feina i no pot pagar se’n va al carrer, però el deute continua tenint-lo amb el Banc, per això va signar uns documents que ho diuen ben clar. Els pisos segueixen pujant de preu... això no pot durar!

Durant aquests anys Marbella es fa més famosa que mai, i no és pels seus encants. Del Palau de la Música també se’n parla molt. Qui més qui menys s’ha lucrat molt i, al final, es van descobrint els fraus. I la gent comenta:

-Què és estrany, el Millet no ha anat a la presó!  Diu que va pagar el casament de la seva filla amb diners robats  i... tatatí tatatà...

 

La bombolla, que era a  punt d’explotar, finalment ho ha fet. Ja tenim la crisi aquí! Tothom ho deia però ningú no ha fet res per evitar-ho!

De fet, alguns privilegiats encara poden gaudir d’una mansió  espectacular.  El matrimoni ho té tot; ella de sang blava, ell esportista d’alt nivell. Tothom els admira i els fotògrafs capten les seves imatges. S’ho poden permetre tot... tot el que la majoria no poden fer, és clar!

Però una flor no fa primavera, després cal emigrar com feien els andalusos als anys cinquanta. Això sí, amb unes condicions que no tenen res a veure les unes amb les altres. La corrupció creix, però la majoria dels corruptes no són empresonats..., no com passava després de la Guerra Civil amb els “esquirols”! Ningú no torna res del que ha robat. El setè manament de la Llei de Déu  ja no existeix i... el quart també ha passat  a la història!

  

Escena 6

Any 2013

La mare està inquieta, no sap si podrà tirar endavant amb els seus dos fills, des que el marit la va deixar per anar-se’n amb la seva millor amiga.

El tema actual de gairebé tothom és la Independència, però a ella el que més la preocupa és la supervivència! Quan van tenir el primer fill, ell va voler que deixés la seva ocupació. Se n’ha penedit tant d’això...! Ara és impossible de tornar-ne a trobar una com la d’abans, tot està molt malament... Fins i tot els Bancs fan acomiadaments, és clar... només tenen pisos!

Avui, però s’ha esperat una estona quan estaven a punt de tancar el supermercat de la cantonada i ha estat la primera en poder agafar unes quantes coses de les que deixen a la brossa, cada dia al vespre.

-Que bo que és aquest iogurt mare! -Ha dit el nen petit, quan se’l menjava- A més, també ha pogut fer un arròs amb el tall d’una plateta, que estava caducat però  tenia molt bon aspecte. Ha quedat deliciós!

Està esperant la sentència del seu divorci. Fa molt temps que el seu cas  corre pels jutjats... Ell s’ho passa tot pel folro. Quan va marxar, es va endur tots els estalvis. Ara  té la barra de declarar-se insolvent!

A pesar de tot,  no ha perdut l’esperança. De moment ha aconseguit que no els fessin fora del pis i ara, a través de l’Ajuntament,  li’n donaran un de lloguer que costarà entre 150 i 200 euros al mes, que el pagaran els seus pares, evidentment!  Ells, encara que fa temps que estan jubilats, fan mans  i mànigues per ajudar la seva filla. El seu pare encara mena un hort  i bé prou que en treuen molta vianda pel gasto. Sort n’han tingut!

D’aquesta manera, la nostra  vida s’ha anat desenvolupant i ha donat voltes i més voltes, tantes... que gairebé aviat tornarem a ser com  al principi, als anys quaranta, quan  tots  teníem ganes de sortir del pou  i... ho  fèiem, o no... La gent gastàvem el que podíem gastar, ens conformàvem amb el que teníem  i col·laboràvem amb tot  el que calia, sense esperar  miracles de “Lurdes”. Per sort, no havien nascut amb la flor al cul, com ara, que la majoria estan massa ben acostumats!

Tots aquest horts que hem vist abandonats, aviat els veurem renéixer. Fins i tot, moltes  famílies se’n tornen cap al món rural. El “Banc del temps” també s’està posant en marxa, i entre tots ho farem tot! La terra dóna recursos per a les necessitats de tothom i els  que han estat tan avariciosos  que tinguin la “sort" que es mereixen!                                                                                                                                             

novembre, 2013