El Fortià i el Jacint marxen cap els corrals situats fora de la masia. Són uns tancats bastant generosos on romanen varis matxos i alguna mula. Els nois més grans i enjogassats, mentre no rebin una mirada seriosa del pare, els segueixen. Els més petits, van on és la mare que renta la roba agenollada a la vora del riu.
Els animals són ferms i
mostren una vitalitat exuberant, la pell els hi brilla i els ulls són bells i nítids.
Entren els dos homes dins el tancat i el Fortià se n’apropa sense gens de por i
prenent-los pel cap els hi fa obrir la boca, per mostrar els dents al Jacint, i
deixar clar la seva jovenesa i el gran servei a fer durant anys.
El Jacint s’enamora d’un
parell de matxos i d’una mula, tots ells preciosos, demanant-hi el preu, per a
continuació regatejar-los tots i cercant sempre el més petit dels defectes a
cadascuna de les nobles bestioles. La seva boca només sap emetre paraules com:
aquest mira malament, l’altre té la cara baixada, aquest arronsa el peu,
l’altre sembla ranqueja del peu dret, la gropa d’aquell és baixa, l’altre la té
massa alta, etc.
El Fortià veu que la venda no
serà gaire substanciosa ja què nota al Jacint molt reticent a l’hora d’obrir la
cartera i tancar el tracte. Aleshores lluny de la quadra, enmig d’un camp, el
Jacint, es fixa en un animal que lligat a una estaca roman cercant herba per
menjar. L’animal, un matxo de supèrbia planta i bona alçada, malgrat li costa
arribar a l’herba no mostra cap tipus d’enuig, no tiba de la corda, ni brama,
ni tira guitzes en protesta del seu lligam.
El Fortià se’n adona de la
mirada del Jacint i amb cara de murri li comenta:
¾
No voldràs comprar pas aquell animaló, Té bona
planta, té força i et faria la feina, Te’l vendria bé de preu i tot.
Mentre baixen al prat continuen
la seva xerrera.
¾
No estarà pas malalt.
¾
Malalt dius, que va, si és fort com una roca.
¾
No serà rabiüt, no te’n pots fiar, alguna vegada
són de la pell del diable.
¾
Rabiüt dius, no trobaràs un animal més mansoi
que aquest.- Mira i agafant un grapat d’herba li apropa al morro i el matxo tot
afamat la mossega pausadament temen que si vol córrer li’n retirin.- Veus com
és un àngel.
¾
Si, però....
¾
Res, Jacint, escoltem, que jo mai t’enganyaré, compres
un bon animal. Dels millors i un dels més preuats que tinc i a més el compres
bé de preu. Què vols més? Què et regali la dona?
¾
No que me l’ha enviaries amb tota la mainada per
alimentar.
¾
Llavors, què... Tracte fet? - I és donen les
mans, com a senyal indestructible d’haver tancat l’operació.- I com gran amic teu
que sóc vull donar-te un consell. Perquè malgrat tot, veig que amb el bestiar
vas una mica perdut. Aquestes bestioles no els hi donis mai gaire menjar. Res
més, emporta’t-el, i aquí pau i demà glòria.
El Jacint agafa el matxo i
marxa cap a casa pensant en el gran negoci que ha sabut fer a costa del Fortià.
CONTINUARÀ...
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada