LA MASIA DEL MOIXERÓ I

Prop de la carretera s’inicia un ample camí, una pista de terra i pedres, que poc a poc, desprès de travessar un pontet s’endinsa en una vall frondosa i plena de tot tipus d’arbres  de boscúria: pins, roures i alzines. També entremig del bosc en els marges embardissats de les antigues feixes hi ha nogueres i figueres retorçades.  

En els camps erms encara són visibles les fileres de vells arbres fruiters que desprotegits del treball de l’home i deixats a la mà de déu, les fulles perdudes i les branques trencades,  amb la seva escardalenca presència ens demostren que aquesta amagada vall durant anys ha estat curulla de vida i d’homes que l’han conreada i ara l’han oblidada. Només el prats són aprofitats per pasturar el ramat de vaques.  

També les runes d’antics casalots i masos, com pedres oblidades del camí de l’existència, ocupen amuntegades els verals dels camps i ens mostren que durant molts anys els humans han tret profit d’aquesta terra. 

Seguint el camí se sent el soroll d’un rierol que baixa entre pedres i que  forma petites goles ombrívoles on l’aigua s’estanca i descansa abans de tornar amb un murmuri, com una cantarella, a emprendre el seu camí muntanya avall. 

Dalt de la vall es distingeix la massa rocallosa d’altes muntanyes. Encara no hi ha neu, però petites clapes blanques ens avisen que l’hivern està proper.  

Fa fred però el sol brilla i escalfa lleugerament l’ambient. L’esclat de la llum solar, el verd canviant de les fulles; ara pàl·lid, ara fort i viu, i la sensació freda de l’aire ens reconforta l’ànim.  

Seguint el camí s’arriba a una casa pairal amb grans dependències. La casa dels amos ocupa la dreta del conjunt, separades les portes uns quants metres però tocant paret per paret hi ha l’habitatge dels masovers. 

Davant de ambdues cases hi ha una gran era empedrada per garbellar i per feinejar les collites i els animals. També a vegades en un racó sota un gran arbre es posaven gandules, cadires i taules per què el senyors, els amos, quan pujaven a estiuejar, poguessin prendre la frescor del capvespre i convidar als amics i els veïns a berenar o refrescar-se.  

Com encerclant les construccions hi ha, més a la dreta, els corrals per tancar els diferents animals. Hi ha bestiar de tota mena. Les pallisses i els graners, així com les dependències que habiten els mossos acaben de tancar el conjunt. 

Rere la casa segueix el camí ara quasi un senderó que passant pel costat de la vella església  puja pel vessant de la muntanya fins el coll de muntanya. 

Miquel Pujol Mur.