dissabte, 3 de maig del 2014

LA JOVE ADOLESCENT


La Júlia ha tornat a arribar a les tres de la matinada. L’àvia encara no havia aclucat cap ull, esperant-la. S’aixeca,

 ¾   Et sembla que aquestes son hores d’arribar.
¾   Ja et vaig dir que tornaríem tard. Després del sopar hem anat a fer unes copes.
¾   Això, i a més beguda.
¾   Que no àvia, ja saps que jo nomes veig cola, no m’agrada l’alcohol.
¾   Va, vinga... a dormir de pressa.
 
La Joana en te un bull amb la seva néta, a la seva edat ja no està per aquest afers. La seva filla i el seu gendre han marxat  a treballar a Alemanya per dos anys i la nena es va voler quedar aquí, per continuar a l’Institut amb les seves amigues i acabar els estudis. Van decidir que es quedaria amb l’àvia, i aquesta de moment encantada, encara que no es pensava que fos tant difícil conviure amb una adolescent .

El diumenge al matí la Júlia no s’aixeca fins l’hora de dinar, que l’àvia ja te apunt. Dinant xerrant una miqueta, encara que mirant el mòbil sempre, aviat a de marxar l’esperen les seves amigues, han quedat d’anar al cinema.

 La noia com totes les adolescents entre els estudis, les amistats i l'ordinador, no té temps de fer res a la casa. L’àvia li agradaria que l’ajudes una mica com feia la seva filla a aquesta edat. La Júlia als disset anys passa de tot, a vegades està melangiosa, pensativa. La dona si enfada, però aviat li passa, és l’única néta que té i se l’estima molt, però voldria que fes alguna cosa a la casa, almenys arreglar-se l’habitació, però ni això fa. Si no li fes el llit al vespre s’hi ficaria  amb aquest desfet.

Un dia al matí quan la noia anava a sortir va veure  que l’àvia estava molt pàl·lida i finalment aquesta va caure a terra. La noia ha avisat a una ambulància i l’han portada a l’hospital.

La Júlia l’ha anat a veure i fer-li companyia cada dia, ha tingut una pneumònia aguda , la dona així que es va recuperar una mica patia pel la noia, ja que si no sap fer res, no menjarà res, qui la cuidarà?

 ¾   No et  preocupis iaia, que ja sóc gran. Tu procura posar-te bé, que tornarem a casa aviat.

A la setmana li van donar l’alta, la Júlia va llogar un taxi i les dues van anar cap a casa. La Joana patia per com trobaria la casa . Va tenir una gran sorpresa, tot era nét i endreçat i amb una oloreta de dinar a la cuina,
 
¾   Qui ha fet el dinar Júlia?
¾   Àvia, tots aquests dies he cuinat jo, bé, algun dia ho feia poc, però ja m’espavilava . Ara fins que estiguis millor del menjar me’n cuido jo i també d’arreglar la  casa
¾   Però has d’anar a l’Institut?
¾   Tinc temps de tot àvia. Ara cal cuidar-te i que tu et posis ben forta aviat. Llavors ja tornaràs a fer les coses tu, eh!  Que això és provisional.

La dona somreia satisfeta. Està contenta de tenir la néta al costat. Li ha demostrat que es sap sortir de tot i sap fer totes les coses, quan convé, encara que a vegades li agradi fer el ronsa. Esta orgullosa de la seva néta, és tota una noieta, és una filla digne de la seva mare.

 03/05/ 2014/
 
 

4 comentaris:

  1. Encara bo que va demostrar ser una neta responsable...Quan la necessitat obliga, fins els adolescents s'espavilen!
    Bon vespre, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns d'aquest joves que passen de tot, quan se'ls necessita responen com persones adultes; és el cas de la Júlia.
      Bona nit M. Roser

      Elimina
  2. M'agrada molt el gir que fa la Júlia en una situació com aquesta, demostra que pot ser responsable i ajudar l'àvia, potser fins aquest moment no s'hi ha vist obligada però d'ara endavant segur que ho farà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La noia davant una situació inesperada sap ser responsable i ajuda a l'àvia i segur que en endavant la continuarà ajudant.
      Bona nit Silvia.

      Elimina