dilluns, 12 de maig del 2014

L’ESTACIÓ DE MANRESA.

Records de fa forces anys. 

L’estació de Manresa per viatjar en tren en direcció a Lleida ó fer el recorregut a la inversa està situada vora el riu Cardener. S’ha de baixar del carrer del Born i travessant el pont sobre la corrent d’aigua hi arribes promptament. 

És una estació important ja que hi ha vàries vies pel pas del trens en ambdues direccions. També surten els trens en direcció a Barcelona.  

Donada la importància de la capital de la comarca del Bages hi ha molls de carrega i descarrega de mercaderies de tota mena. Els camions i els furgons s’apressen a transportar els diferents embalums als seus destinataris. Alguna vegada, poques això si, ve un que altre carro tirat per un matxo a buscar eines o productes del camp. 

Davant de la sortida de passatgers hi ha la parada dels taxis amb els conductors preparats per portar al client on sigui convenient.

L’edifici ha tingut temps millors, més la pàtina dels anys ha embrutat la seva façana i li caldria una bona neteja. 

El mateix passa amb el seu interior. Les parets ens demostren que els humans no som els més respectuosos amb les propietats alienes: pintades a les parets, escrits amb paraules malsonants, marques fetes amb ganivet a les fustes del bancs i tota la resta de senyals inequívoques  del vandalisme de la nostre societat. 

Si això ho trobem a la sala d’espera més val que no parlem de les altres dependències, per exemple els asseus. En aquests llocs es podria aprendre l’antiga i la nova cultura escatològica i sexual. 

El tren està disposat a sortir cap la seva destinació. La màquina ja està proveïda d’aigua; els maquinistes han carregat els forns de carbó;  i una espessa i negra fumera surt de la xemeneia mentre el vapor s’escapa xiulant de la caldera. Els dipòsits de sorra han deixat caure part de la seva carrega per facilitar l’arrancada del comboi. 

Els passatgers ja han pujat als vagons tret d’algun que s’acomiada de la família, millor dit, de la promesa ja què a Lleida hi ha una caserna militar important  i són molts els soldats que pugen i baixen sovint. 

El cap d’estació surt de la seva garita, aixeca la banderola i xiula la sortida del tren. 

Amb una forta vibració es comencen a moure les rodes de la màquina, mentre grinyolen sobre l’acer de les vies, gràcies a la sorra s’inicia el moviment del tren. Fum i vapor envolta la locomotora però, poc a poc, agafa velocitat i marxa pel rails amb direcció a la propera estació.  

Malgrat els nostres trens tenen grans deficiències en molts aspectes amb el pas del anys amb millorat, però sempre queda na mica de nostàlgia ver el record d’uns temps d’infantesa. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada