SENSE FEINA

Avui li han dit que no calia que tornes més al treball, la feien fora. La Mercè no s’ho podia creure. Feia trenta anys que treballava en aquella empresa familiar i sempre havia pensat que si jubilaria i, avui divendres al migdia li diuen que no tornés, així sense cap causa, sense cap excusa. Va intentar dir –perquè.... ,  un ajust de personal, li responen secament.

Un nus al més profund de la gola no li deixava dir res, no podia ni respirar. És va quedar com un autòmat . Va recollir les poques coses seves i va marxar sense ni obrir la boca.

En arribar a casa va esclatar en plors, que feia estona que intentaven sortir. Un plor llarg, sorollós, sanglotant.... Déu meu, que faré  ara –pensava. Quan passes dels cinquanta ja no pots intentar trobar un altre treball. La mare la va trobar així i la dona es va espantar. Aquella filla tan tranquil·la, tant equilibrada, trobar-la d’aquella manera. Va intentar consolar-la, però aquesta es rebotava, cridava , no es deixava. La mare va romandre al seu costa sense dir res.

Finalment esgotada, buida  ja sense llàgrimes va quedar immòbil  asseguda ala cadira del menjador. Llavors a dures penes va exclamar,

¾   M’ha fet fora de la feina!  M’han despatxat!

La mare la va abraçar i donant-li copets a l’esquena li deia,

¾   No et preocupis. Va no et preocupis. Ens en sortirem.

Han passat tres mesos d’aquell dia. Poc a poc s’ha anat fent a la idea que no tornaria més a treballar. Unes vacances perpètues, una jubilació anticipada. Troba els dies llargs, sempre es queixava de o tenir temps de res i ara no sap em que omplir el temps. Encara que econòmicament no es té de preocupar,  la preocupa tenir tant temps lliure, fins ha deixat d’anar en algunes de les activitats que feia. Tem de caure en una depressió.

La mare de la dona , tot hi tenir estar prop de la vuitantena, està molt bé i li dol veure a la seva filla tant desanimada, per això li ha buscat una feina. Fer companyia a una senyora gran amiga seva , que no es pot valer massa per ella. Anar-hi tots els matins ajudar-la a dutxar-se, fer-li l’esmorzar i preparar-li el dinar. No es que paguin molt, però tindrà un motiu per sortir cada matí de casa.

La Mercè no li feia massa gràcia aquesta feina, però a falta de res millor ha decidit provar-ho. La dona a qui cuida té un caràcter molt obert i encara que no tingui massa mobilitat és una persona molt vital. Vitalitat que encomanarà a la Mercè , que als pocs dies d’anar a cuidar-la ja tornarà de nou a somriure a estar bé amb ella mateixa i haurà descobert una nova feina que l’omple... cuidar de persones grans.  A més al vespre li ha sortit cuidar un avi,  fer-li el sopar i portar-lo al llit. Ja torna a tenir tot el dia ven ocupat.

Al vespre quan se’n va llit està esgotada, però és feliç, llavors pensa amb tranquil·litat. Es ven cert el que diuen, que quan se’t tanca una porta, s’obre una finestra.

14/06/2014/