UN PARE PER LA JANINA

“Tarda alegre i clara, plena de flors, és la primavera”

Era una tarda de primavera alegre i clara, les flors esclataven en mil colors acolorint l’ambient i donant la benvinguda a la Janina, que arribava a la casa dintre un cabasset de tons rosats a les mans de la mare, als  seus primers tres dies de vida, amb l’àvia que les acompanyava.

Era una criatura una mica especial la Janina  ja que havia estat concebuda mitjançant la inseminació  artificial, per tant únicament tenia  de referent a la mare.

La mare de la nena sempre havia tingut molt clar que volia ser mare, però no tenia ni volia tenir cap parella. Per un problema sentimental a l’adolescència havia renunciat a  que hi hagués  cap  home a la seva vida. Encara que volia gaudir de la maternitat, ser mare soltera , sola volia criar i pujar a la seva petita  sense cap presència masculina. Ella feria de  pare i  mare. Era jove, tenia una bona feina i estava segura del que volia, a més podia comptar amb la  mare que l’ajudaria, ara que feia poc havia quedat vídua.

Així aquella tarda clara i perfumada de primavera feia l’entrada triomfal a la casa amb el seu tresor més preuat, la petita Janina , una nena tranquil·la i dolça que s’obria a la vida.

La petita creixia viva i espigolada, anava a la guarderia i era múrria com ella sola. Aviat es va donar compte que les altres criatures teníem un pare que les anava a buscar junt amb la mare  i cap als tres anys va demanar a la seva mare on era el seu papa. La dona li va explicar que hi ha nenes que tenen pare i altres que no, la mare fa de papa i mama en aquests casos.

La manca de la figura paterna va marcar el creixement de la Janina, no la va traumatitzar, perquè la mare tenia respostes i arguments per totes les seves preguntes i molta capacitat per estimar; encara que la petita s’embadalia davant els pares o avis dels altres infants. També  havia demanat  coses a l’àvia, però aquesta li deia el mateix que la mare. Alguna vegada les preguntes de la nena incomodaven a la mare que intentava desviar la conversa cap a altres temes que poguessin interessar a la petita.

Cap als sis anys la nena va captar que la mare no volia parlar de res que tingues a veure amb la figura del pare i llavors va deixar  de fer preguntes, però dintre seu sospirava , desitjava la presencia d’un pare o avi a la seva vida,  sobretot a vegades quan es quedava a casa de la seva amigueta Clara i el pare d’aquesta jugava amb elles, llavors la Janina era feliç. Que feliç seria  si tingués un pare.

 

La nena està a punt de complir vuit anys, fins ara les coses han seguit igual a casa, però fa cosa de dues setmanes han començat a canviar-ne algunes. La seva mare té un amic i de tant en tant ve per casa i hi passa la tarda allà, juga amb ella i fins li ha fet un regal. La Janina es feliç, no diu res, però té l’esperança que aquell amic sigui alguna cosa més per la seva mare i un dia no gaire llunyà pugi convertir-se en el pare que tant desitja.

-16 de juny de 2014-