dimarts, 10 de juny del 2014

UNA BONA AMIGA


El despertador feia estona que havia tocat, marcava les hores inexorablement, però la Dolors ni es movia del llit. Aquella desgana que l’envaïa des feia uns dies havia anat en augment . No es veia amb forces per aixecar-se del llit, ni de fer res. Des que s’havia quedat sola feia prop d’un any de tant en tant tenia temporades de melangia i depressió.
 
Unes quantes vegades aquell matí va sonar el telèfon, però ni es va molestar a agafar-lo. De sobte es van sentir uns timbres forts a la porta, primer ni es va moure, va pensar que ja sent cansarien de trucar. El timbre no parava de  sonar,  cada vegada es feia més insistent, fins que posant-se una bata va anar a obrir. La seva amiga era allà palplantada,

¾   Una altre vegada així. Va vesteix-te i anem al metge .

¾   Marxa! No em molestis que estic bé – i anava a tancar la portar, però l’altre posant el peu, li va impedir.

¾   Si no t’arregles ara mateix, truco a la teva filla i la faig venir de Mèxic.

¾   No! Deixa a la meva filla tranquil·la . Ja intentaré arreglar-me.

¾   Va, dutxat i arreglat i anirem a dinar plegades, avui no hi tinc en Pep i m’ho puc combinar. Et convé distreure’t i sortir.

No hi van valer negatives ni males cares.  La dona amb desgana va fer el que la amiga li deia i una vegada arreglada es va trobar molt millor.

Van sortir van dinar plegades i a la tarda van anar de botigues, que sempre aixeca l’ànim, després van fer una passejada. Amb tot van quedar que si l’endemà continuava amb l’abatiment i la tristesa d’una visita al metge no se’n escapava. Al vespre a l’acomiadar-se, la Dolors molt més animada i va dir a la amiga

¾   No se que faria sense una amiga com tu.

¾   Perquè et penses que son les amigues. Recordo l’any passat quan jo vaig estar malalta la sort que vaig tenir de tu. Les amigues son per això per quan les necessites.

Les dues amigues van marxar cada una pel seu canto, no sense abans quedar que el dia següent anirien a esmorzar juntes, així la Dolors tindria un motiu per aixecar-se aviat del llit.

10/06/2014/
 

2 comentaris:

  1. Un història molt bonica, tot un cant a l'amistat...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser, de fet l'amistat és una de les coses més maques que hi ha. Sort en tenim dels amics i amigues.
      una abraçada

      Elimina