En
aixecar-nos el primer que hem fet es pujar les persianes del menjador i
observar la cara del nou dia. Gràcies Senyor! Ha estat el nostre clam. Les
pluges i el mal temps avui han decidit descansar, potser per agafar forces per
demà, rere una setmana de bromes i aigua.
Vist
el dia solejat hem decidit acomplir el propòsit de veure el mercat de les
Cireres a Ceret. Hi ha dos motius per aquesta sortida, un de molt principal es
comprar cireres, fruit que ens agrada al dos. L’altre, no menys interessant per
la M. Rosa, es recordar, molts anys enrere, quan anava a ballar sardanes de
concurs a aquesta població del Vallespir.
Deixo
el llapis, prou de literatura, i agafem el cotxe per anar a Ceret.
Ha
estat un bon dia. La carretera ha estat difícil, malgrat hem anat per la nova
de Gironella a Vic. Des de la capital de l’Osona hem continuat fins a Camprodon
per una bona carretera. Però a partir d’aquí la cosa s’ha complicat més. La
susdita carretera, per qualitat de l’amplada i de l’asfalt, a més de
l’orografia del terreny ha acabat convertint-se en un seguit de viratges i
contraviratges fins arribar a coll d’Ares.
En
aquest lloc ha cridat la nostra atenció el monument als catalans i espanyols
que fugin del franquisme van marxar a l’exili l’any 1939. Les fotografies que
assenyalen el camí de fugida ens ha esgarrifat.
Després
de la parada i fer unes fotografies emprengueren de nou el camí per terres
franceses. Senyor!! Recordava quan fa anys tothom em parlava meravelles de les
carreteres franceses, o d’aquí van oblidar-se o el meu comunicant només anava a
Perpinyà (a veure ja sabeu què). Bé, la carretera continua essent tan
recaragolada o més que la del nostre costat, malgrat que els cartells
indicatius són en francès. També n’hi ha en català.
Per
fi, Ceret.
Primer
problema aparcar el cotxe. Aleshores caminant pujàrem fins a la part alta del
poble on el bullici de la gent i el so de la tamborinada criden la nostra atenció
i també l’aliena cap a la plaça. Parades de lluents cireres, vermelles i
molsoses que omplien les postades. Al mossegar-les es nota el crec de la carn
forta i saborosa. Gent que compra, gent que ven. Què més pot cridar al desig
que veure davant teu una munió de fruits carnosos acompanyats de licors,
pastissos, formatges, cerveses, tot de o amb cirera.
Uns
empenyen, els altres es queden embadalits impedint avançar. Una dona ofereix
les millors cireres de la contrada. L’home del seu costat, amb veu bronca, proclama
que les seves són molt millors. Com a espectador neutral penses que es pegaran.
Després uns vilatans ens assabenten que són un feliç matrimoni amb forces anys
de convivència i de fills. Clar, amb els crits que es foten al mercat, en
arribar a casa tot és pau i tranquil·litat. De la tranquil·litat i el ben estar,
ja sabeu el que succeeix a continuació i
al cap de nou mesos, una altre criatura ve al món. Just abans de la recollida
de les cireres i una altra vegada a tornen a començar.
Ai!
Ceret. Com m’has agradat, tornarem a voltar pels teus carrers si pot ser amb
poca gent per veure els racons que tota població es reserva. No oblidem la
xocolateria
Fins
properament, malgrat la carretera.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada