dijous, 23 d’octubre del 2014

INDRETS DE SOMNI


Va arribar allà dalt cansada de la caminada, és va deixar caure sobre l’herba del prat  al costat d’una  una gran pedra a vora del rierol, i, extasiada va contemplar el paisatge que l’envoltava. Les altes muntanyes apareixien darrera el bosc d’avets i pins, el verd dels arbres és barrejava amb el dels prats, agafant un munt de tonalitats diferents. L’aigua tranquil·la s’esmunyia avall entre el rocam. Era un indret de somni. Havia recollit els somnis de la seva joventut i les tristeses  de quan es va fer gran.
 
Eren especials aquells indrets, li apartaven la pau i la serenor que necessitava en els moments difícils, aquells indrets de la seva infantesa, van esdevenir més endavant el seu refugi anímic i mental.

Per això, no dubtava quan tenia algun problema o preocupació a agafar la motxilla i pujar muntanya amunt. Per això avui ha pujat de nou allà,  a submergir-se en la bellesa d’aquells indrets, a l’harmonia que li brinda aquell paratge. Restarà allà en solitud buscant la serenor que li fa falta per enfrontar-se als esdeveniments en que s’ha d’enfrontar. Sap que a la tarda, quan baixi d’allà, el seu cor i la seva ment estaran calmades. Veurà els problemes d’una altre manera, i estarà disposada a lluitar per  aconseguir els reptes que es proposa d’una manera  clara i eficaç .
 
21/10/2014/
 
 

2 comentaris:

  1. Jo també vull un indret de somni com aquest, per anar a buscar la pau i la serenor sempre que ho necessiti...Però també sense cap motiu, només per contemplar tanta bellesa i impregnar-me de natura!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, M. Roser, crec que tu també en tens algun d'indret d'aquest, de paisatge fabulós, per fer-hi escapades, relaxar-se, i gaudir de la natura, segurament que a prop del mar.
      Petonets

      Elimina