dimecres, 22 d’octubre del 2014

MONSTRES.

Què és un monstre? 

Ben bé pel cap em ballem tot un munt de preguntes sense resposta per identificar un monstre.

Què és un monstre? 

Quan era petit ho sabia fàcilment: un monstre eren Dràcula, Frankenstein i l’home llop. Han passat forces anys i ara segons he llegit això no és veritat. 

Dràcula va ser un lluitador per la seva pàtria, un heroi, que va lluitar contra els turcs fent servir les mateixes atrocitats que aquests utilitzaven amb els seus homes. També actualment se’n parla com d’una persona que cerca l’amor perdut. En aquests moments (deu ser una temporada de moda del mite Dràcula) fan sèries (a mogollón) pel televisor i no les veig, però el rebombori que involuntàriament arriba a les meves orelles, m’assabenta que d’essers d’aquesta mena també n’hi ha de bons i dolents. Com a tot arreu! 

Frankenstein un representant de la societat actual. Modificat, operat, implantat més de mala qualitat, no va ser la bellesa allò que van buscar. Però dins la seva horrorosa aparença física s’amaga una ànima pura que fuig de la realitat i cerca la bondat. Només una criatura cega és capaç d’endevinar la innocència del seu comportament. Finalment busca en el confins gelats de la terra la soledat per apartar-se dels homes. 

L’home llop és un altre clàssic. L’home que per un error, potser més bé una casualitat contrau certa malaltia. Només és efectiva les nits de pleniluni (N’hi ha molts que són malats tots el dies i també causen forces desgràcies). No pot reprimir el seu mal i desitja no fer estralls entre la gent que l’envolta. Un altre home, en sí, bo i enamorat. 

Curiosament m’adono que estic utilitzant sempre les paraules bàsiques: Amor i mal. 

Per tant això és la cara i la creu de l’essència  dels déus que amb una m’acaronen i amb l’altre puneixen als humans. I quina és la veritat del mal, estimar massa, voler posseir a la persona amada. Voler protegir-la. Fer-li perdre la llibertat. Així les presons serien un centre d’amor. 

M’he perdut filosofar no és el meu fort. 

Potser, la monstruositat són els diners. L’afany de poder. L’avarícia o l’engany. Prefereixo no judicar cap pensament. El món és així.
 
Miquel Pujol Mur    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada