LA FIRA DELS BOLETS. I

Quan aquest matí he mirat per la finestra era ben bé l’anunci d’un esplendorós dia. Llavors m’he decidit aprofitar la Festa dels Bolets per vendre la meva joia. 

Ja amb tots els permisos necessaris i carregat amb tots els estris que considero adequats per plantar la meva parada m’he dirigit al lloc determinat per l’Ajuntament per muntar-la. És el lloc 48 per si us és necessari trobar-me. 

Fàcilment he col·locat les quatre potes roscades a la fusta plana que fa de postada, per exposar el meu producte. Una mica més, m’ha costat posar el tendal de roba plastificada a l’alçada correcta per a què il·lumines adequadament i al mateix protegís del sol la meva perla.  

Una vegada establerta l’estructura, el problema està en trobar el color òptim que ressalti, a la vista dels possibles clients, allò tant esplendorós que jo els ofereixo i com no, per poder valorar-lo amb el seu preu just. Finalment he cregut que un color pàl·lid, un marró o un verdós clar, farà que els seus colors magnifiquin, encara més si és possible, la seva perfecció.  Així, he folrat la taula amb una tela de cotó a petits quadrats verdosos i blancs que em recordava la cuina de l’àvia. Seguidament també he pensat que la presentació del producte amb el seu context total és molt important. Què valdria una diadema de diamants si no fos mostrada dins el seu corresponen estoig revestit de seda.  

Corrent perquè s’ha aproxima l’hora d’apertura de la Fira he corregut a la floristeria propera i després de regatejar força estona he comprat un gerro d’un viu color blau per fer contrast amb el conjunt i un parell de roses vermelles que sempre criden l’atenció del públic femení.  

M’he posat correctament la corbata, he cordat els botons de la jaqueta i he raspallat, amb la mà, un xic els pantalons que mostren una mica de pols a l’alçada dels genolls. No solament ha de ser correcte la presentació del producte, sinó que a més el venedor també ha de causar respecte, no és pensi el client que ets un xitxarel·lo sense cap mena de cultura ni ideals. 

Finalment el senyor alcalde ha tallat la cinta inaugural. Aleshores és quan he decidit que aquell era el millor moment per exposar la meva meravella. De la bossa que porto he tret la capseta on està protegida de qualsevol mal. Oh, Déu meu! Sento temor de mostrar l’ofrena, el regal dels déus, a la vista sacrílega de la gent. Finalment he posat el meu camagroc enmig de la safata de plata anglesa, que també he transportat dins a la bossa, i els he deixat a la vista avariciosa del públic.   

Fins aquest moment, tot ha estat com una cerimònia, com una preparació maximalista i minimalista de l’escenari on es representarà una part de la comèdia de la vida. Simplement el sacrifici d’un objecte, d’una persona, en aquest cas una cosa viva a canvi de vulgars diners. 

CONTINUARÀ... 

Miquel Pujol Mur.