dissabte, 20 de desembre del 2014

L’ALCALDE


Feia quasi deu anys que era l’alcalde d’aquell poble mitjà de la Catalunya central. L’havien escollit com a  cap del partit perquè era intel·ligent i honest. No passava gaire de la trentena quan va accedir al càrrec i com tota persona jove estava ple d’il·lusions  i de grans ideals . Volia fer les coses justes , repartir la riquesa i que tothom tingués les mateixes oportunitats. També volia aconseguir feina pe tothom.
Aviat va topar amb la realitat, les coses no són tan fàcils com sembla i els seus ideals van trontollar. Una constructora li oferia un bon tant per cent  si requalificava uns terrenys agrícoles i els feia urbanitzables. Tots hi sortiríem guanyant  -li van dir- els terrenys gairebé no es conreaven i en trauríem un bon profit. Va accedir , convençut que feia un bé pel poble i alhora es guanyava uns bons diners.

Després en van venir d’altres d’accions especulatives. Mentre s’havia casat  i tenia dos fills petits i la cosa li anava prou bé. Treia diners d’allà on podia. Es va vendre el pis petit que li havien deixat els pares i es va construir un gran xalet amb piscina, en la nova zona residencial que s’havia construït al poble. El sou d’alcalde, que s’havia apujat i les gratificacions que cobrava pels serveis que feia als empresaris i especuladors li permetien portar aquell tren de vida a que ja s’havia acostumat.

Un dia en una reunió d’alt standing  amb empresaris li proposaren un gran negoci, on ell i el poble guanyarien molts, molts diners, però necessitaven la complicitat del consistori. Ell  va veure clar que allò era una gran estafa, un lladronici  en tota regla i si va negar. Llavors aquell home de negocis  que portava la veu cantant , si va quadrar li va dir que si no acceptava participar  el denunciaria per altres irregularitats; el primer que li tocaria  seria  deixar el càrrec i quedaria com un delinqüent davant de tot el poble. Ell ja s’encarregaria de trobar una altre persona que el substituís i que valides el seu projecte.

Tant el van pressionar que no va tenir altra sortida que entrar en el negoci. Els seus antics ideals s’havien esfondrat del tot, cosa que aviat va oblidar ja que els beneficis que en treia valien la pena. Va decidir que en trauria el que podria i ja no es presentaria mai més d’alcalde, abandonaria la política.
Aquest any hi ha eleccions . Ell ha renunciat a tornar-se a presentar , tot i que els últims negocis li va anar molt bé. S’ha omplert les butxaques com mai, però hi ha alguna cosa que l’empeny a apartar-se d’aquells  afers i de tot aquell món d’enganys.

Avui s’ha descobert l’estafa. Feia uns dies que uns inspectors visitaven el poble, algunes empreses i el consistori. Demanaven  papers i documents. Feien preguntes i registraven ordinadors. Han descobert una gran trama corrupta de dimensions considerables.
Han imputat l’alcalde, alguns regidors i empresaris per la gran estafa que afecta a gran part del país i es va gestar des d’aquesta població i des del seu ajuntament.

La gent es fa creus de com aquell home, aquell alcalde bo,  que molta gent tenia idealitzat hagués pogut estar involucrat en aquells fets i que podria ser que acabés anant a la presó. 

-15-12-2014.

 

2 comentaris:

  1. De vegades les coses no són e què semblen i els bons propòsits no sempre es compleixen...Es comença amb una petita relliscada i ja no es pot parar, la bola es va fent grossa fins que explota...Una pena!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó M. Roser, també penso que la ocasió fa al lladre , tal com diuen. Son pocs els que deixarien passar l'oportunitat de guanyar diners fàcils.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina