Assabentats
per una publicitat, de les moltes que anunciaven el esdeveniment, vam decidir
viure-la des del seu principi.
A
les 9 del matí s’inicià la Fira, amb el llançament de tres coets, com anunci
d’un dia gran pels habitants de Gironella i de les poblacions veïnes.
A
la mateixa hora a la part baixa del poble es realitzava la 27ª Trobada de
Gegants i Grallers amb una nombrosa assistència de Gegants de Navarcles, Olost
de Lluçanès, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès , Masnou, Montmajor,
Cardona, Santpedor, Taradell, Espinalbet, Puig reig i Gironella. Talment la
flor i nata dels gegants del Bages, Osona, Lluçanès i els propis de les nostres
contrades berguedanes.
Esperant
el seu moment estel·lar eren exposats a la plaça de l’estació. Feien de veritat
patxoca, veure’ls tan alts i tan eixerits, més d’una mossa se’ls mirava amb
admiració. “Quin padrins més ben posats i a més vestits de gala”. Llastimosament
per les noies que els volguessin conquistar, cadascun portava la seva geganta
al costat, que vigilava que cap no perdés el camí.
Nosaltres,
humils mortals, pujarem per les escales que des del pont vell porten fins la
plaça de la Vila. Pel camí, en un racó de molt pas, veiérem la grossa olla on
és cuinava el plat nadalenc típic del Berguedà: el blat de moro escairat. Desprenia
una flaire que ens invitava a menjar-ne força. Aquest any es celebra el 25è
aniversari de la Festa de l’escudella de Blat de Moro escairat, batejada com
“El Plat de la Pau”.
Però
nosaltres, amb el desig de menjar un bon tall de botifarra* a la brasa, damunt
de una torrada de pa acabada de fer i adobada amb un bon allioli de codony, van
deixar per després les excel·lències culinàries del Blat de Moro escairat.
Mentre
menjaven el nostre econòmic (per preu) i saborós tiberi observàvem el muntatge
d’alguna de les més tardanes parades de la fira i també, perquè no, el pas de
riu Llobregat. Aquest dies a causa de les fortes pluges baixa amb tota la seva llera plena de
riba a riba, això sí, l’aigua un xic marronosa.
Amb
l’estomac ple, donàvem una volta pels carrers i places de l’entorn observant
mil i una meravella gastronòmica de formatges, embotits, vi i cervesa.
Apartant-nos una mica del lloc de productes mengívols deambulàvem per les
parades d’herbes medicinals, roba, calçat i tants i tants articles necessaris
en una casa. Una reminiscència dels anys passats, quan les fires proveïen de
moltes de les coses necessàries per viure a pagès.
I
en el nostre circuit veiem una de les nostre dèries, la porta lateral tancada
de l’església nova de Santa Eulàlia. La principal, no, la del costat de pedres
escrostonades i erosionades, que no van poder fer res més que acaronar-les,
apreciant la seva arenosa composició. Però com veure una església, testimoni de
la fe, ens fa gaudir, no van poder fer res més que entrar-hi i meravellar-nos
de la seva grandesa i continguda riquesa visual. Els vitralls per on entrava el
sol donaven color i vivesa la nau. El púlpit és una peça remarcable. Ens va
plaure molt visitar-la.
En
sortir de l’edifici religiós les nostres passes s’encaminaren cap el bar a
prendre un tallat, perquè després d’esmorzar el caminar ens havien deixat un
lleuger espai per omplir. Sense pecar de mentider, he de dir, que era adient
prendre una beguda ben calenta per entonar el cos del fred ambient.
En
sortir del bar i ja davallant cap el pont encara vam aprofitar per visitar
l’antiga església i la exposició de pessebres que s’hi celebrava.
En
baixar van gaudir del plaer immaterial de saludar a unes persones conegudes. Un
matí ben aprofitat.
Una
hora de la vida, potser una mica més, quina importància té. Un breu moment en
que vam gaudir de la vida i la festa d’un poble. Un petit instant, davant de la
immensitat del temps, malgrat que els humans pequen per voler materialitzar-lo.
Tant o més breu que el refulgir d’un llamp.
*He
escrit botifarra per fer-ho com el full publicitari, cosa que m’ha estranyat,
ja què també sé que a les contrades de Berga, preferentment la seva capital,
se’n diu “tastet”
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada