divendres, 2 de gener del 2015

MARE DE DÉU DE GRESOLET. SALDES,. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Té tants racons el Berguedà que contínuament podries veure de nous amagats en un munt de cingleres. Aquest és el Santuari de Gresolet (1360 m alt.) ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam. Molt proper al bosc de Gresolet. 

 
Nosaltres en el nostre afany de conèixer aquestes antigues construccions el visitàvem  un altre cop.  

Segons la tradició, la imatge de la Marededéu de Gresolet va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada. un bou d'aquesta s'extravià, el pastor el cercà i el va trobar adorant la imatge, la qual estava sota una gran roca balmada, que avui encara es conserva a poca distància de l'actual santuari marià. Admirat el pastor va posar la imatge al seu sarró per portar-la a l'església del castell de Saldes, però en arribar la imatge no hi era. Tornant al lloc d'origen, a Gresolet, tornà a trobar la imatge en el seu lloc d'origen, davant el miracle hi varen construir la primera capella.
 

En la consulta etimològica trobava dues definicions diferents. Una en donava la idea com a lloc poblat de grèvol, certament interessant per la gran existència d’aquesta planta pels seus voltants. Cercant la mateixa paraula en el diccionari Alcover-Moll ens remet a l’entrada de gresol. i trobada aquesta nova paraula ens diu.: sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (cf. RFE, XXVI, 502). O sigui una espècie de llàntia o llum d’oli. Jo ni trec i poso rei, per tant, us deixo anotada les dues conclusions. 

La vall és citada el 1165 en una escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet. 

L’església fou parroquial i centre de gran devoció mariana des de la seva construcció. Acollia una comunitat de donats o deodonats masculins que seguien la vella tradició  dels monestirs dels segles anteriors. 

En 1255 G.R de Murcurols donava a l’església la quantitat d’11 diners. L’any 1258 el vescomte de Cardona feia una donació a la casa de Gresolet.
 

A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. 

L’any 1312 es confirmà el seu caràcter parroquial en el curs de la visita al deganat del Berguedà. 

El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans. 

El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions. 

L’any 1361 Marquesa de Pinós llegava 20 lliures per il·luminar l’església. Pere I Galceran de Pinós, gran protector del santuari,  el segle XIII féu reedificar el temple encarregant les obres a Mateu Boxera, mestre de Berga, pel preu de 200 florins d’or d’Aragó. En el curs d’aquesta reforma degué desaparèixer l’estructura romànica de la primera església.  

Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura. 

Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona.

El 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures. 

El 1709 constava de nau central i dues capelles laterals. El 1660 hi fou creada una confraria i germandat de sacerdots. EL 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs. 

L'actual edifici és de finals del segle XVII i el retaule, que va ser destruït el 1936, era del segle XVIII. Entre 1887 i 1889 es va fer l'última restauració general del santuari a càrrec de Joan Ros Santmiquel. Es va restaurar el retaule, decorar les parets la volta i el cambril a càrrec del pintor i decorador de Berga, Joan Fígols. Aquest retaule i altres elements decoratius es van perdre durant la Guerra Civil del 1936. 

El santuari restà a cura d'uns ermitans fins al 1959 i la imatge de la Mare de Déu fou traslladada a Saldes. 

Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt.

Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts. 

L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues. 

A partir del setembre de 2014 l'ajuntament de Saldes i el rector de la seva parròquia recomanen que ningú entri al Santuari de Gresolet perquè té una gran esquerda que s'ha ampliat amb els moviments sísmics i que fa que l'edifici estigui en perill d'esfondrament. Això fa que el santuari necessiti urgentment mesures per tal de solucionar aquest problema perquè continuï dempeus. A més a més també està en perill d'esfondrament una part de l'antic convent del que fa uns anys en van caure dues bigues i s'ha inclinat. 

La Mare de Déu de Gresolet és una talla romànica feta de fusta i policromada, segurament, de finals del segle XIII. Fa 55 cm d'alt. El 1936 es va aconseguir salvar la imatge de la Marededéu. Es va substituir la imatge romànica per una altra antiga que hi havia a la sagristia i l'original es va amagar en un buc d'abelles ubicat entre d'altres. Més tard es va treure i es va embolicar amb mantes, fet que va provocar que es malmetés la policromia, tal com explica Mn. Josep M. Montanyà, rector de Saldes. El juny de 1939 es va tornar a posar la imatge al santuari, posteriorment la talla és traslladada a l'església parroquial de Sant Martí de Saldes. 
 

El santuari de Gresolet és un Bé Inventariat. 

 
Nosaltres per sort conservàvem una imatge d’una visita anterior al 2014 de
l’interior de l’església. 

Un bell entorn per visitar, aprofitar les taules i la font per fer una menjada i admirar el paisatge. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada