divendres, 20 de febrer del 2015

SANT PERE DE L’ESGLAIOLA. L’ESPUNYOLA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem l’Esglaiola (29 h. 2009) per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Pere.

L’Esglaiola és un petit lloc de població disseminada situat al sud del municipi de l’Espunyola. L’edifici religiós i la sagristia són situats dalt d’un turó i estan pràcticament rodejats per una explotació ramadera. En un pla inferior hi ha el cementiri. 

El lloc i l’església els trobem esmentats el 1314, quan el cavaller R. de l’Espunyola vengué al seu oncle Ramon de St. Cerní la tercera part del delme de les parròquies de St. Climent de l'Espunyola i de St. Pere de l’Esglaiola.  

L'actual església de sant Pere ha estat reedificada en el segle XVIII-XIX i està adossada a la rectoria pel mur de migdia.  

Consta d'una sola nau coberta a dues aigües amb teula àrab i a la zona dels peus trobem una torre campanar de base quadrada. El parament és de grans pedres irregulars unides amb morter.

La façana és una obra del s. XIX d'estil neoclàssic, la trobem esmentada al 1831. És força senzilla, pràcticament llisa; destaquem la porta d'entrada, amb llinda de falses pilastres als costats. El fris és un baix relleu molt poc sobresortint amb una llegenda epigràfica que diu: XV TU ES PETRUS B ET SUPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM.

Damunt hi ha un frontó amb la part superior arrodonida amb un relleu amb l'emblema episcopal del bisbat de Solsona i les paraules: ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM. A mitja façana hi ha un òcul que il·lumina la nau.  

Un lloc de pau envoltat de una nova vida. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada