divendres, 13 de març del 2015

SANTA MARIA DE LA GUÀRDIA. SAGÀS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Ens aproximaven en aquesta ocasió al Santuari de Santa Maria de la Guàrdia i visitàvem el magnífic promontori on s’assenta aquesta església.
 


El Santuari de La Guàrdia, pertanyen al terme de Sagàs  comparteix però, una part de les seves terres, juntament amb les del terme de Santa Maria de Merlès, amb la comarca del Lluçanès. 

La Guàrdia de Sagàs és una de les dues parròquies del municipi de Sagàs. És un nucli de població disseminada (65 h. 2009) repartides en diferents masies aïllades.  

El topònim Guàrdia, o La Guàrdia es força comú, tant en terres catalanes, com en les de la resta de la Península Ibèrica, i el seu significat esta clar per a tothom. Som sempre llocs (630 m. alt.) que exerciren en algun moment aquesta funció entre defensiva i ofensiva, que suposa estar a l’aguait dels possibles moviments de persones potencialment hostils. En aquest cas concret el lloc era una avançada de les terres de l’altiplà, i vetllava els moviments que en un sentit o altre es produïen prop del curs del Llobregat.   

Guillem de Berguedà, el trobador del s. XIII, cedí en el seu testament de 1187 el Mas Trullàs de Casserres: "Dimitto Sancte Marie de ipsa Guàrdia ipsum mansum de Trujars de Chatserres cum omnibus perinenciis et tenedonibus (...)". Citat per M. de Riquer: Guillem de Berguedà. I. pp. 279. Abadia de Poblet, 1971. 

El Santuari de la Guàrdia s'alça sobre construccions anteriors d'estructura romànica que encara es veuen entre els fonaments i els baixos de l'actual església. En resten encara arcades de mig punt i capitells. Les obres del segle XVII taparen les antigues construccions medievals.
 

El Santuari de Santa Maria de la Guàrdia és una fundació del segle XVII (la portalada porta la data de 1685) de la qual depenien les antigues parròquies de Biure i Valldoriola.  

L'edifici fou refet de nou al s. XVIII i sobretot després de la Guerra Civil de 1936-1939, on quedà molt damnificada. La rectoria veïna és també una obra del segle XVIII (a les llindes de la porta hi ha les dates de 1731 i de 1783).  

L’església i santuari és una estructura d'una sola nau, amb el presbiteri orientat a llevant. La façana presenta una senzilla ornamentació a la porta d'arc de mig punt, un senzill rosetó circular.  

L'airós campanar s'alça al cantó de tramuntana, és una torre de planta quadrada que esdevé octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt rematades per una balustrada. 

Al mig del transsepte s'alça un cimbori quadrat de petites dimensions. A migdia, i annexa a l'església, hi ha l'antiga rectoria, avui deshabitada.  

En el període 1936-1939 els edificis foren objecte d’actes vandàlics, entre els que la destrucció de la Capella dita de la Troballa, on es venerava una imatge romànica dels segles XVIII-XIV, adquiriren una dramàtica importància. 

 
Actualment traslladada al santuari, s'hi venera aquesta imatge de la Mare de Déu de la Guàrdia, un exemplar de fusta policromada de finals del segle XIII o començaments del XIV, que encara conserva trets romànics. 

I no puc més que copiar unes paraules escrites en un cartell suposo que per Mn. Joan Cortès que expressen el sentir de l’existència perdurable del Santuari. Diu així: 

GUARDIENCA 

De La Guàrdia el Santuari,
dins i fora és un esclat!
 
Bell joiell, ric promptuari!
És aquí on pots cercar-hi
les premisses de l’embat. 

Aquí tens la teva Mare”,
que s’implica fins al fons.
 
És Jesús que t’ho diu ara;
no hi somiquis tu encara,
i aprent-te les lliçons. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada