diumenge, 26 de juliol del 2015

FESTA DELS ELOIS 2015


Un cop s’ha finalitzat una festa, és hora de fer una repassada general. A vegades, ni tan sols cal haver-hi assistit. A Berga hi ha prou uns bons professionals que es cuiden de transmetre, a tots els ciutadans, les imatges acompanyades de la història,  els costums i les tradicions que s’han anant desenvolupant any rere any, i el que es cou actualment.

Ho ha dit molt bé la fantàstica historiadora berguedana, que tots coneixem, referint-se a la Festa dels Elois: Sempre és igual. Normalment hi ha molta gent i molta aigua, però cada any té uns matisos diferents.

És ben cert. Aquest any, els programes de mà, podríem dir que han anat escassos. Alguns ens hem assabentat avui mateix, gairebé en acabar els actes, que es podien trobar a l’Oficina de Turisme. També és una manera d’estalviar, per començar d’apaivagar la crisi i el dèficit, del qual ens va informar la nova alcaldessa, fa ben poc. D’alguna manera s’ha de començar!

El text del programa està fet  per una  noia  que s’ha centrat en la música i els seus músics dins la festa dels Elois. Realment el so del Tabal i la música omplen generosament totes les festes berguedanes per exel.lència, i en aquesta exposició  fins i tot hi ha  la lletra del ballet de Déu, de l’adéu o... també diuen de les deu, ja que és molt probable, que anys enllà aquests ball es fes abans o després de l’ofici de la missa de les deu. Bé, cadascú que agafi el que més li vingui de gust...!

 La lletra del ballet, que alguns no l’havíem sentida  mai: “L’Apolònia i l’Agnès jugaven collir trumfos. L’Apolònia i l’Agnès a veure qui en collia més ...” Però una trucada imprevista ha assegurat que eren... el Morrotxo i l’Agnès els que jugaven, ves a saber a què...?

Bé, això, que escoltant... totes les informacions que ens ofereixen aquests bons professionals: que si el portal de Sallagosa... que si el Vall de Pudors o de Cudors,  en l’actualitat la  Ronda   Queralt, a part també ens assabentem de  moltes altres dades que ens encanta saber-les; les coses, les cosetes i els detallets dels nostres avantpassats.

Com a novetat, aquest any, la núvia anava a cavall, el nou ajuntament no ha anat a l’ “acte del casament”, només a la celebració a la Pl. Sant Joan, i a l’hora de les danses els regidors dels  diferents partits no han tingut cap reparo de ballar els uns amb els altres. Una idea boníssima, per crear un bon clima! És clar que pels joves d’ara és difícil ballar aquest ritmes tan antiquats, i s’ha fet algun comentari que no estaria malament que fessin algunes classes de ball abans de la festa. Però el més important no és ballar més o menys bé, amb agilitat o aixafant terrossos, sinó gaudir de la festa!

Pel que fa al viatge de nuvis han dit que anirien als Rasos de Peguera, cosa normal durant algunes èpoques. Si molts de nosaltres sabéssim prendre  model, ens estalviaríem molts quartos. També seria una manera de començar a estrènyer-se el cinturó. Xerrem molt de la crisi, però... a veure qui és el primer a donar exemple!

La major part de l’acte ha estat com sempre. A la plaça, les nenes passaven amb les “almorratxes” repartint colònia. Es veu que, abans, de la colònia se’n deia olor i  a l’època medieval la gent se la posava per camuflar la pudor.  Ara sembla que no pot ser perquè, amb tanta aigua, la gent es renta molt i, a més, pels Elois ja no és com llavors que en tiraven un tupí o un cassonet... com si no gosessin. Actualment, la gent fa servir les galledes, les piscines inflables, les mànegues... o sigui que l’aigua va a dojo!


 Ah! I no podem oblidar els pobres rucs i alguns cavalls, que són els subjectes passius de la Festa dels Elois i els que pateixen els xàfecs sense cap ganes de compartir la festa. Se’ls veu de sobres que no hi van per voluntat pròpia!

Així és aquesta festa berguedana tan tradicional que, com molt bé a dit la nostra estimada historiadora, encara que els actes siguin els habituals, cada vegada tenen un tons i uns colors una mica diferents, que fan que, cada any, la festivitat de Sant Eloi sigui una diada única!


         Roser Vila Pujol
26 de juliol de 2015



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada