GUERRA A LES FORMIGUES

No us penseu pas que sigui una persona bèl·lica, ni de bon tros.  Més aviat sóc  pacífica i incapaç de matar una mosca. Quan n’entren  algunes a casa ho tanco ben fosc, deixant una petita escletxa a la persiana perquè surtin.

Aquest any, però, estic histèrica. Les formigues m’han envaït la  cuina , però no unes quantes, sinó milers. Hi ja els hi pots dir que surtin, que encara  van a buscar més reforços. Han obert diferents caminets per la paret i en surten per tot arreu. Vaig trobar el rastre que fèiem. Resseguien  tota la terrassa, pujaven de l’hort de sota i es ficàvem per una escletxa i per sota la porta d’alumini, nova de fa cinc anys. Doncs, si, estic enrabiada i les hi he declarat la guerra.

 La primera invasió va ser a finals de maig. A fora a la terrassa les faig  polvoritzar amb  insecticida, però dins la cuina calia buscar una solució més ecològica. Com hi ha nens petits no m’agradava  tirar productes químics. Els cubells d’escombraries van sortir  a la terrassa, però a dins continuaven entrant formigues, havien obert un altre camí per sota la nevera empotrada. Al terra el fregava amb lleixiu o vinagre Moltes morien ofegades sota la fregona. Netejaves armaris i prestatges, desapareixien una estona  i altre volta , més formigues tornaven. Vinga buscar solucions. Finalment  en baix trobar una  Internet, que em va funcionar. Bicarbonat.  En vaig posar a tots els cantells de la cuina. Al terra, als armaris on apareixien, a  les lleixes i amb un parell de dies van desaparèixer. Vaig estar dos mesos tranquil·la, semblava que no podia ser, al mati al entrar a la cuina no trobar aquells animalons fent via tranquil·lament.

Fa una setmana n’han tornat a aparèixer. Ara és una invasió de formigues molt petites, marronoses o vermelles, es mouen  molt ràpidament i s’escampen per arreu, a llocs diferents de les altres. No calia preocupar-me, -vaig pensar- ara ja tenia la solució. Després de netejar-ho  tot ven bé i matar-ne alguns centenars sota la fregona o amb la baieta, vaig escampar carbonat per tot arreu, pensant que ja hauria solucionat el problema. Doncs res, a aquestes formigues no els feien res. Això no funcionava, sortien per llocs inversemblants, com pels tancadors de la llum o per la aigüera . Coses curioses , al lloc on tenia el sucre ni hi entràvem. Estava desesperada, matant formigues a tort i a dret. Feia servir l’insecticida en llocs ventilats, però dins la cuina no m’atrevia. Vaig buscar altres remeis naturals a traves de la xarxa.  Vaig trobar el dels cogombres. Repartir peles de cogombre, també rodanxes,  per diferents llocs on apareixen les enutjosos bestioles, pel terra, a les lleixes, als armaris més freqüentats per les visitants. Sembla que no pugui ser. Mica en mica van desapareixent. Es veu que aquesta olor forta del cogombre  no els agrada. El remei ha funcionat.

Fa dos dies que no es veu cap formiga enlloc. Respiro tranquil·la. He guanyat la guerra  a les formigues. No m’agraden aquestes mortaldats, però no deixaven cap altre sortida. Esperem que no en torni a aparèixer cap nova plaga al setembre, que es quan surten les voladores. Si proven d’entrar a casa haurem de buscar noves solucions.

20/07/2015/