dimarts, 24 de novembre del 2015

CALDORÍFIC


 
(Calia inventar-se una paraula.... CALDORÍFIC)

Encara penso en la meva àvia, ja fa una pila d’anys. Jo nomes era una nena i cada vegada que estava malalta la iaia em feia un caldorífic ben calentó, que anava molt bé per  tallar els mals d’arrel i de veritat, que el dia següent, després haver-ne pres unes quantes tasses, ja em marxava la febre i m’anava trobant millor; llavors encara seguia prenent-ne un parell de dies més i aviat estava com nova. Era una espècie de caldo que jo em creia fet d’herbes i verdures.
 
El caldorífic, tal com ella l’anomenava, feia suar,  t’eliminava toxines i et purificava la sang. Tenia força bon gust i jo me’l prenia contenta, però un dia vaig descobrir un dels ingredients que contenia, i per poc em  moro del fàstic. A més d’algunes herbes aromàtiques, com timó i matafaluga, també ceba, api i pastanaga, al brou hi bullia un tros de serp blanca. El dia que la vaig descobrir al fons de l’olla em van entrar unes ganes de vomitar i ja no en vaig voler mai més. Llavors ja era més grandeta i preferia prendre una aspirina i suar una tarda que aquell horrorós caldorífic.


21/11/2015/
 
 

2 comentaris:

  1. Original això d'inventar-se paraules...Potser si en prenem d'aquest caldorífic, ara que ja ha comença el fred, no ens constiparem en tot l'hivern...
    Per cert, a mi també m' havien donat aigua de serp, no recordo per curar què, però no em feia fàstic al cap i a la fi és com una mena de peix!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és divertit inventar paraules, en va sortir cada una.
      El caldo de serp el recordo molt, me'l donaven sense saber-ho. Veus a tu t'agradava, però a mi no, em fan fàstic les serps i també alguns peixos que si assemblen.
      Una abraçada M. Roser

      Elimina