dilluns, 16 de novembre del 2015

VA PASSAR UNA HORA BUSCANT EL MITJÓ VERMELL.I Relat negre.


El Ramon és va passar una hora buscant el mitjó vermell. Avui ha estat un matí de amarg despertar com si les ombres nocturnes continuessin dansant sense parar en el seu interior. La memòria es resisteix a recordar que va succeir ahir. Escolta un sospir cansat en el passadís i espantat obre la porta i corre a l’habitació de sa germana. 

La troba com sempre vestida amb el camisó, com sempre, entresuat i arrugat. Està caiguda a la vora del llit i no té esmà per aixecar-se i deixar-se’n caure. La mare deu haver sortit a treballar. Mira el despertador de la tauleta i queda sorprès al veure les busques assenyalant les dotze del migdia. 

Ajuda a incorporar-se a la Raquel i posar-se dins el llit. Aleshores contempla el seu bell rostre que ell sempre recorda com era abans, malgrat ara les babes l’enlletgeixen la cara al baixar per les comissures del llavis. En el seus ulls, de color d’ametlla clara, per una vegada el sorprèn com una llumeta, una minsa senyal d’intel·ligència i al mateix temps de complicitat. Només ha estat un breu instant, però el seu cor s’omple d’esperança. 

Aleshores mirant el rostre esblanqueït, la fina pell i l’arc suau de les celles de la Raquel torna a reviure com en una mala pel·lícula, en blanc i negre, els fets de la darrera i oblidable nit. 

Va insinuar a l’Eudald trobar-se per comprar-li una quantitat de cocaïna. El va citar a l’una de la nit, a l’amfiteatre del parc i sota del gran avet.
¾    Tard, la vols comprar la droga.- Contestà amb petulància l’Eudald.
¾    És que he de manllevar algun diner. Quan la mare...
¾    Sí. Quan s’hagi dormit l’obriràs la bossa i li robaràs els “quartos”.
¾    Com ho saps?
¾    Nen, que ja començo a ser ocell de llarga volada. 

Però malgrat els dubtes va acceptar. També en necessita de diners  per pagar el seu propi vici. A l’hora fixada el Ramon l’esperava sota el gran arbre. Poc desprès escoltava un xiulet, sempre xiulava l’Eudald. Va contestar també xiulant i en pocs instants es reunien.
¾    Quantes dosis en vols, tinc cocaïna i també d’altres.- El somrís cínic del fanfarró encenia al jove per dintre omplint-lo d’amargura. - Ah! Continua el camell.- Vigila perquè a casa teva no hi teniu gaire resistència. Què fa la teva germana?  

Continuarà...

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada