VUIT DONES POSSEÏDES de Tenesse Williams.

En aquestes passades vacances estivals he llegit “Vuit dones posseïdes” de Tenesse Williams. Aquesta traducció al català no sé si és la més correcte per què només he trobat la imatge de la portada del llibre en castellà i amb el títol de “Ocho mujeres poseídes”.  

La novel·la va ser editada per Lluis de Caralt Editor, S.A. i traduïda a l’espanyol,  en abril de 1977, per Pilar Giralt Gorina. És un llibre pràcticament de butxaca i de només 140 pàgines. Com he comentat alguna altra vegada els best-sellers de gran quantitat de pàgines se’m fan a vegades carregosos de llegir. 

Thomas Lanier Williams, conegut arreu amb el nom artístic de Tennessee Williams (Columbus Mississipí, 26/03/1911 - Nova York, 25/02/1983) va ser un novel·lista i sobretot dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ressò extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer. 

Va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947 i 1954), per dues de les seves peces de major tirada universal: Un tramvia anomenat desig (A Streetcar Named Desire) i La gata sobre el terrat de zenc (A Cat on hot Tin Roof), ambdues portades al cinema, amb un gran repartiment artístic després de l'èxit assolit en els escenaris nord-americans. Igual reconeixement va merèixer, el 1961, la seva obra La nit de la Iguana (The Night of The Iguana) en ser mereixedora del premi Drama Critics Circle. 

Sobradament  n’havia sentit parlar de Tenesse Williams i segurament he llegit més d’un dels seus llibres. Però del que més me’n recordava eren de les pel·lícules basades en les seves obres: per exemple: El zoo de cristall, Un tramvia anomenat desig o La gata sobre la teulada de zenc. Segurament me  n’oblido d’alguna més.  

Normalment el personatges eren membres d’una família generalment del Sud. I els eixos principals eren les relacions entre homes i dones, tots de caràcter explosiu. 

Aquest llibre conté sis relats, dramàtics i sexuals de les relacions  viscudes per dones. Des de l’amor odi de dues amigues que habiten la mateix pis. La recerca de la felicitat mitjançant el sexe. La solitud, l’anul·lació personal per la super-protecció i d’altres. 

Dones fortes, dones dèbils, com si no hagués també homes forts i dèbils. En l’eix vital sempre són possibles totes les variacions. 

He passat una estona entretinguda en la seva lectura. Malgrat tot penso que hi ha moltes dones que inspiren i reben millors sentiments. 

Curiosament la portada representa una dona i un rellotge de paret i malgrat potser no ho sigui la meva imaginació a volat vers a Elizabeth Taylor.  

Miquel Pujol Mur.