dimecres, 9 de març del 2016

SANTA MARIA DE CERCS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.  

Sense viatjar gaire en aquesta ocasió visitàvem l’església de Santa Maria de Cercs. Cercs és un poble que antigament rebia el nom de Pont de Rabentí. 

El poble de Cercs (322 h.2008/ 650 m. alt) no correspon amb l'enclavament històric més important (Sant Andreu de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Santa Maria de la Baells). L'actual centre del municipi ocupa una raconada coneguda amb el nom de Pont de Rabentí (nom que va mantenir fins al segle XIX), a l’esquerra del riu de Peguera, prop de l’indret on ara desaigua al pantà de la Baells.  

El torrent de Peguera i el torrent de les Garrigues conflueixen en un únic curs d’aigua en un petit tram abans d’entregar les aigües al Llobregat; en aquest punt, esquerp i retallat per l’aigua es va construir en un pont estratègic que a més de facilitar el pas del camí ral va donar nom al lloc, fent al·lusió, sens cap mena de dubte, a les aigües vertiginoses, sovint violentes, que tantes vegades baixaven rebent. 

La construcció que donà nom a l’indret sembla que fou aixecada en època medieval. El pont marcava els límits entre les parròquies de Santa Maria de Serchs, o del Pont de Rabentí, i la de Santa Maria de la Baells. Va ser ensorrat el 1848 en el decurs d'una batalla entre les forces carlines de Joan Castells i les liberals del Coronel Orio, dins de la segona guerra carlina o dels matiners. Fins a la construcció de l'antiga carretera comarcal 1411 es va substituir per dues palanques de fusta que creuaven els torrents de les Garrigues i Peguera, respectivament.  

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesat definició.: del llatí vulgar *cercos, var. de quercus, ‘alzines’ (cfr. Balari Oríg. 212 i Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 19). En l'Acta Cons. Seu U., és citada la dita localitat amb la forma Cercos. Altra dada consultada en dóna roures com més apropiada definició. 

En els seus orígens, l’església de Santa Maria, propera a l’antic pont medieval, podia ser un temple romànic, que segons sembla apareix documentat ja al segle X. Sabem que majoritàriament tots els nuclis de població es formaren a l'entorn de les esglésies del terme. Existien diferents temples romànics situats molt a prop. La construcció del pantà de la Baells va modificar els antics termes i va crear-se el nou poble de Sant Jordi de Cercs.

 
L’edifici està constituït per tres naus i l’alta torre del campanar, i al seu voltant va créixer, segurament a la segona meitat del segle XVIII el nucli del Pont de Rabentí o Cercs.

L'església de Santa Maria és un edifici religiós relativament modern, malgrat conserva una estructura força primitiva. És juntament al carrer Major, sobre ell, la part més antiga del poble de Cercs, formant carrers enfilats i estrets, on malauradament s'ha perdut molt de la construcció primitiva, substituïda per cases modernes, arrebossades i pintades.  

L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Cercs fou un centre d’indústria tèxtil menestral.  

D’ençà de la construcció del pantà de la Baells, l’aigua arriba fins a sota del poble. Hi ha una raconada amb fonts que brollen al peu de la carretera, amb una coveta dedicada a la Mare de Déu de Lurda al damunt. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia : M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada