dimecres, 16 de març del 2016

SANTA MARIA DEL CASTELL DE GÓSOL. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem les restes del castell de Gósol i en el seu interior les parets i campanar de l’església de Santa Maria. 

 
Com el seu nom indica l’església de Santa Maria es troba dins el recinte fortificat i al costat de ponent de l’esplanada on sembla que hagués hagut el castell.

Després de trobar la muralla, fent camí pel mateix lloc que s’utilitza per arribar al castell, u camí, que conserva molts trossos empedrat, porta davant de l’església, enmig de cases enrunades. 

L’església de Santa Maria de Gósol és situada dins el límits del comtat d’Urgell, a la vall de Gósol que més tard al segle XII, formà part dels territoris de la baronia de Pinós. Des de la seva construcció Santa Maria fou l’església del castell i parroquial. 

 
Eclesiàsticament depenia del bisbat de la Seu d’Urgell i com tal s’esmenta en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, document datat el 839 però que cal considerar falsificat el final del segle X o el començament de l’XI (Gosal).

Situada dins el comtat de Cerdanya, l’església del castell és molt poc documentada; entre els anys 1068 i 1095 Galceran, fill de Sicardis, jurava fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pels castells i llocs que tenia en el seu nom, entre ells el de Gósol. 

Les notícies que permeten datar documentalment l’església més precisa corresponen a dues importants  deixes testamentaries: una l’any 1010, consisteix en una deixa del comte Ermengol d’Urgell. L’altra deixa correspon a un senyor veí de Gósol, Arnald Miró de Tuixent, que en el seu testament l’any 1082 cedí dos sous a Santa Maria de Gósol. Possiblement aquestes deixes, almenys la primera podrien correspondre als anys en què era construïda l’església.
 


L’església fou sempre parroquial i aquest caràcter quedà confirmat en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. La dècima d’Urgell de l’any 1371 especifica que l’església de Gósol pagava anualment quaranta-quatre sous. 

El segle XVIII eren sufragànies les veïnes esglésies de Sant Andreu de l’Espà, la de Feners, i al terme de l’antic castell de Fraumir les de Moripol i Santa Eulàlia de Bonner. 

Les restes molt malmeses es conserven en la part més alta de l’indret del  castell. La seva planta molt curiosa, és orientada al nrd-oest, amb la façana al sud-est. En aquesta façana s’obria la porta i haia un òcul al frontispici. L’edifici no té absis i la nau consta de dos trams, el primer pràcticament quadrat, cobert amb volta de creueria, i el segon rectangular, més ample, cobert en volta de canó. 

 
En el conjunt destaca, però al cantó septentrional, una torre, que potser haia tingut alguna finalitat defensiva, però que més aviat cal relacionar amb l’edifici religiós, al qual sembla s’adossa. La planta de la torre és molt irregular i el seu alçat és lleugerament tronco piramidal. Aquesta torre, que gairebé és de planta quadrada, té, a l’interior unes mides de 412x 405 cm. Les seves parets tenen un gruix d’uns 95 cm. A l’nterior és pot veure restes de , segurament, quatre trespols.
 

En el seu estat present no es pot confirmar si aquest a torre pertanyia, com s’ha insinuat al castell de Gósol, i fou reutilitzada després com a campanar. 

Actualment una construcció de ferro permet pujar pel seu interior. 

D’aquest església és conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya  una imatge romànica de la Mare de Déu. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada