dimecres, 13 d’abril del 2016

SANT MATEU DE FUMANYA. FIGOLS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem l’església de Sant Mateu de Fumanya situada en un petit pla, a 1450 m d’altitud, al peu de les anomenades Roques de Fumanya.

 
Sant Mateu de Fumanya, dins l’antic terme del castell de Fígols, al comtat de Berga, fou una església dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà; (actualment a Guardiola de Berguedà). Aquesta dependència explica possiblement el fet que Sant Mateu no for mai una església parroquial. 

La primera notícia concreta de l’església  i del lloc de Fumanya apareix en la documentació del monestir de la vall del Bastareny. Concretament l’any 983, en l’acta de consagració de l’església monacal, de Sant Llorenç prop Bagà, s’especifica que l’església i el lloc de Fumanya són propietats d’aquest monestir.  

El monestir féu valer els seus drets sobre l’església i el lloc enfront de les pretensions de Pere de Berga. L’any 1175 Pere de Berga  reconeixia que ell i la seva muller Estefania, havien retingut injustament drets als llocs de Sant Climent de Vallcebre, Sant Mateu de Fumanya i Santa Maria de Vilosiu que pertanyien al monestir. El judici fou presidit pels comtes de Barcelona, Urgell i Pallars, pels bisbes Guillem de Barcelona, Pere de Vic i Bernat d’Urgell amb altres prohoms. A canvi d’aquest reconeixement el monestir i el seu abat havien de donar-li la quantitat de dos-cents cinquanta sous.
 

Al segle XVIII Sant Mateu de Fumanya era sufragània de Santa Cecília de Fígols, juntament amb Sant Miquel de Peguera. Actualment l’església resta sense culte. 

Sant Mateu de Fumanya és una esglesiola senzilla d'una sola nau rectangular rematada per un absis semicircular al costat de llevant. L’absis és de considerables proporcions i gairebé tan ample com la mateixa nau. Aquest santuari és cobert amb volta de quart d'esfera. Al segle XVIII el mur d’aquest absis fou rebaixat per tal de poder adossar-hi un retaule barroc. La coberta de quart d’esfera també en patí els efectes i per sostenir-la li fou encavallada una biga de fusta transversalment.  

La coberta és a dues aigües de teula àrab. Les obertures originals foren alterades en el curs de les obres posteriors. L’absis conserva en la seva part central una finestra adovellada i de doble esqueixada, malmesa en les obres del segle XVIII. 

La porta original era al mur de migdia, prop del mur de ponent de la nau però fou reemplaçada per una de nova en el mateix indret. Aquestes darreres obres d’època moderna ampliaren l’església amb la construcció de dues capelles laterals de petites proporcions. L’interior també quedà alterat, els altars, l’arrebossat, el cor i l’obertura d’una porta, actualment tapiada al mur de ponent. En el mateix mur trobem un campanar d'espadanya, molt massís, amb dues obertures.. Les obres posteriors el varen refer i es va obrir un doble pis d’obertures que foren tapades més tard per obrir–hi l’òcul senzill que encara es conserva.

 
El parament és de pedres irregulars sense treballar, disposades en fileres i unides amb morter i sense cap tipus de decoració.  

Malgrat les obres i les modificacions sofertes es considera l’església com una construcció del començament del segle XI. 

Actualment està patint el pas dels anys i l’abandonament, malgrat la construcció potser millor dit la reconstrucció de cases al seu voltant. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada