diumenge, 18 de desembre del 2016

DUES FULLES DE TARDOR




Dues fulles juganeres
Amunt i avall voleiant
Van entrar per la finestra,
I se’m van posar a les mans.

Les agafo i les observo.
de color groc i  marró,
La pell rugosa brillava...
“les posaré dins un llibre”.

Però em repenso i les contemplo,
Les col·loco  empit enfora
i tot bufant jo les  crido:
Aneu!  Gaudiu amb  llibertat.



29 de novembre de  2016.

  

2 comentaris:

  1. Un poema molt bonic, Anna, segur que les fulles haurien estat molt contentes guardades dins un bon llibre, però segur que volant lliures trobaran moltes companyes i podran ballar una sardana...
    Les fulles seques fan sardana
    d¡ací i d'all`saltironant
    i dins del bosc la tramuntana,
    sembla la cobla al lluny sonant...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Gràcies M. Roser per les teves paraules i contenta per tenir-te de nou amb nosaltres al blog, espero que ja recuperada del tot.
    M'agrada molt aquesta sardana de les fulles seques saltironant, com també aquests paissatges de tardor que ja s'estan acabant.
    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina