EL MONSTRE DEL MIRALL

Mama per la nit, deixa la porta de la teva habitació oberta, li demano morta de por, i la de la meva també-

Penso que si de nit surt el monstre d’aquell mirall -tarat, motiu pel que es distorsionen les imatges- al veure l’habitació oberta dels meus pares, que queda davant la meva, el monstre no s’atrevirà a fer-me res. És que sóc petita, encara no tinc set anys..

La mare ja fa dos hores que ha marxat  -nosaltres vivim a un poblet al costat de Barcelona-

Ella pobra, també pateix al deixar-me sola,- estic malalta al llit i no puc acompanyar-la -, però ha d'anar a portar la feina que cus al sastre de Barcelona.

Avui quan torni, segur que em portarà un pastisset  de la pastisseria “El Cisne” del carrer Pelai  Diu que La Colmena i El Cisne són de les millors pastisseres a Barcelona.

S’ha fet fosc. He encès la llum, estic sola, engoixada, la bombeta bella i gastada parpadeja Serà el monstre del mirall? jo no trec els ulls de la porta de l’habitació, ara tancada.

He cridat ,mama... mama..., he mossegat i esquinçat el llençol; però la mama no arriba.

La veïna que viu a l’altra banda del carrer, a vegades, quan li demana la mare, ve a treure el cap per la finestra a veure’m, però avui no ha vingut, no m’ha sentit cridar.

Ploro, crido, la llum s’apaga i s’encén, passa l’estona em desespero.

Estic tan cansada, ja ni ploro ni crido, no em serveix de res.

Sento obrir la porta, ja ha arribat la mama amb el pastisset!.

M’abraça. Ja no et tornaré a deixar mai més sola, he trobat un sastre aquí al poble que em donarà feina.

L’abraço fort i l’omplo de petons enllagrimats.

Però no sé per què no li dic per què tinc tanta por?

La mateixa por no m’ho deixa dir.

Berga, Abril de 2016

Mercè López Gasulla