QUIMERES A LA PLATJA

Un núvol blanc, com neu de muntanya, recorre el cel blau. El meu pensament, lleuger com la brisa, segueix la imatge nuvolosa. Abaixo els ulls per observar la blava superfície del mar. Un vaixell, amb les veles al vent, omple la meva mirada com un miratge de somnis mariners.  

L’olor de mar, el soroll de les ones que trenquen en el esculls rocosos m’obnubilen. Els records, guardats durant anys, afloren. Sobresurt per  damunt de tots el més punyent. Aquell d’agredolç sabor que en burxa contínuament i que guardo amagat en un joier dins el pensament. 

Em reafirmo a mi mateix, sóc jo dins el meu propi sentir.  

Miquel Pujol Mur.