EL MOMENT PLÀCID DE L’AMOR

Damunt el seu cos, tou i càlid al mateix temps, jugo, millor dit juguem, el dolç i frenètic ball de l’amor. Noto les seves dolces formes. L’aroma de la seva pell m’embriaga quan destil·la el perfum del sexe. Escolto les seves paraules picares i desimboltes. El seus moviments s’acoblen amb els meus com una dansa passional sense fi. 

Quina és la paraula adequada: desig, amor, purament sexe, o la formula de reproducció creada pels déus i millorada per la ment humana. Ho ignoro, però m’agrada. Durant el profund moviment del meu òrgan dins el seu un estrany moment ens inquieta. La llum de la tauleta il·lumina el petit rellotge. Les agulles són quietes. Ninguna fa cap moviment per lleuger que sigui. 

Però no vull despertar, no vull sortir-me en aquell moment, i resto quiet, però en total força dins el seu refugi. Tot és quiet, ella no es remou, jo no em bellugo, portats ambdós, pels sentiments i les voluntats enceses. Guaito la seva cara quieta, com les agulles del rellotge. Els seus ulls són clucs i una lleugera humitat mulla les seves parpelles, producte del seu anhel de sentir.  

El rellotge és quiet. Només el palpitar íntim del seu cos contra el meu membre és mostra de vida. Sento la rigidesa del meu desig endinsat en el seu dolç receptacle. El rellotge, ella i jo som quiets mentre esperem el despertar del moviment del comptador del temps i el salvatge brogit dels nostres sentits. 

Miquel Pujol Mur.